Un dels divorcis polítics que, al meu entendre, treuen més poc enlloc, és el que veim ara i hem vist sempre entre el mallorquinisme cultural i l'econòmic. Sempre hem vist que, a Malloca, la gent de la cultura viu d'esquena al món de l'economia. Igualment, el món empresarial es desentén de la llengua i la cultura que conformen la identitat històrica de Mallorca.

Tant la Brunete mediàtica com els dos grans partits nacionalistes espanyols tenen ben clar que, amb aquesta segona 'Transición' sorda i no declarada, però que imposen tira-tira i sense aturall, una 'transición' que aquesta vegada va ben de cap enrere, tenen ben clar que el combat contra les identitats culturals i lingüístiques no castellanes no és més que una part més de l'acció general que tenen planificada per tornar a l'Estat franquista dins una aparença democràtica. Dins aquest mateix pla involucionista, hi ha l'aprofitament de la TDT per imposar la reducció de la proporció de canals de televisió en català o en basc amb una multiplicació dels canals en castellà; Hi ha el bombardeig diari amb tota casta de missatges criminalitzadors dels nacionalismes de resistència; Hi ha la perpetuació de l'espoli fiscal dels territoris econòmicament productius, com ara Mallorca, les altres Balears, València i el Principat; Hi ha el desmantellament de les caixes d'estalvi com a entitats arrelades a territoris concrets per dissoldre-les dins entitats més amples, de la conveniència del Banc d'Espanya i en què hi entrin a comandar els grans bancs espanyols; Hi ha la consideració dels casos de corrupció com a qüestió de persones corruptes en tractar-se de militants de partits espanyols com el PP o el PSOE i la consideració del mateix fet com a qüestió de tot un partit corrupte sencer en tractar-se de militants d'un partit mallorquí com UM; Hi ha la rapada de recluta i a revés pèl del nou Estatut votat pel poble català; Hi ha la criminalització de l'ús normal de les llengües no castellanes a les escoles i a qualsevol altre àmbit social en els seus territoris històrics propis i naturals; Hi ha la divulgació del missatge "las autonomías salen caras" sense qüestionar per res, absolutament per res, el gastòrum que suposa la monarquia imposada per en Franco, ni qüestionar la tudadissa d'un fester de milions cada any que fa l'Instituto Cervantes per escampar internacionalment el castellà -ells que ens diuen a nosaltres que "las lenguas se aprenden por amor"-, ni qüestionar el manteniment dels ministeris espanyols amb competències teòricament transferides a les autonomies, ni qüestionar per res les pagues dels expresidents espanyols, que cobren tant per ser-ho com per haver-ho estat, ni les pagues als militars retirats de ben joves, a la flor del món; Hi ha la contractació de grans empreses madrilenyes per a l'obra pública en lloc d'empreses locals i un enfilall d'altres fetes dins aquesta línia.

El pla colonialista per esborrar-nos del mapa concep tot això com a batalles de la mateixa guerra. En canvi, els qui resistim, si pensam en la cultura, no pensam en l'economia; si pensam en l'economia, no pensam en la llengua; si pensam en la llengua, no pensam en la comunicació; si pensam en la comunicació, no pensam en crear una policia de les Balears. No lligam caps. Ens pensam que una cosa no té res a veure amb l'altra, quan la veritat és que tot, absolutament tot, són batalles vitals de la mateixa guerra de supervivència. Quan serà que ho veurem?