Després d'haver llegit aquest totxo d'avui, podria esser que qualcú de vostès em comentàs que amem si no podria contar alguna cosa de Sineu, el meu poble, en lloc de ficar el nas a vila externa. I en part tindria raó. Però en defensa pròpia puc dir que, de veritat, ara per ara per aquí les quotidianitats són de minsa envergadura. Prest vendrà bé, quan comenci el judici de la Martina Gelabert sobretot, però mentre, mirin, ni fred ni calor, ni misèries ni grandeses dignes de comentari. Un xalar no, però pot anar.

Tot plegat ho venia a dir per uns retalls de premsa que ara mateix tenc en les mans, curts, molt breus, però significatius per tantes coses! El primer és de la publicació "Punt Informatiu" de Pollença, que no té porgueres, exemplifica a la perfecció com NO s'han de fer les coses, de com NO s'ha de perdre el temps ni tudar els doblers dels contribuents. "La cabra morta i els operaris de l'ajuntament" es titula la feta noticiada. Conten els de "Punt Informatiu" que: "Tot va començar quan uns veïns de la Cala Sant Vicenç avisaren la Policia Local que hi havia una cabra morta a la platja de Cala Molins.

Els agents remeteren el missatge als operaris de neteja, però aquests, en comptes de retirar les restes de la cabra, optaren pel camí més ràpid: llençar el cadàver a la mar, fent cas omís de les advertències dels veïnats de la zona. Com qui no vol la cosa, el cos de la cabra va tornar a sortir a la vorera de la mar i els operaris, caparruts, la tornaren a llençar dins mar.

Dues vegades ho feren i dues vegades el cadàver de l'animal tornà damunt l'arena de Cala Molins. Després de dos intents fallits, els operaris cavaren una mena de tomba a la platja de Cala Molins i hi enterraren l'animal. Però el temporal de vent i pluja d'aquestes darreres setmanes deixaren les restes de la cabra altra vegada al descobert. Davant una situació entre surrealista i macabra, els veïnats tornaren avisar la Policia Local que, aquesta vegada, acompanyà els homes de la Brigada Municipal que, tanmateix, es limitaren a fer un clot un poc més fons i més enfora de la línia de mar dins la mateixa platja de Cala Molins.

Va ser debades, el darrer temporal va tornar descobrir el cos de la cabra molt corromput ja! Tot plegat va empènyer els veïns a posar-se mans a l'obra per solucionar el problema d'arrel. Així que es posaren en contacte amb la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, que va procedir a retirar el cos putrefacte de la cabra i incinerar-la a Son Reus".

I un, que ho acaba de llegir sorprès i bocabadat, aprima una miqueta la mirada dels ulls de la cara i torna a veure Vittorio de Sica, en blanc i negre exhibint patetisme i instint de supervivència a la pantalla del Cine Monumental Sineu, de la mà de Luchino Visconti, Roberto Rossellini, Michelàngelo Antonioni..., els neorealistes italians de post segona guerra mundial. No hi ha temps que no torn, vatualmón! Comentar que hi ha hagut temps per aquí que, per manco d'això, se'n feien gloses populars que eren recordades generació rere generació, i simbomba entre les cuixes, es cantaven als balls de sequer.

També avui em volia passar per la garrova una notícia d'El País "21-03-10.- Sóller (Baleares)/ Sin papel para las fotocòpias/ Andreu Manresa/Palma de Mallorca/" (La cursiva i el subratllat és meu) i un parell de pertorbadores notícies més de collita pròpia sobre l'actualitat i substància de l'economia de l'Ajuntament solleric, però ho haurem de deixar per a un altre dia per la manca d'espai. Basta per avui. Salut i altres coses que siguin de conveniència.•
Escriptor