Mallorca, en els anys trenta del passat segle, a diferència del moment present (amb algunes excepcions), va tenir la sort de disposar d'una extraordinària generació de polítics. La majoria disposaven d'una sòlida formació i varen ocupar càrrecs de responsabilitat arran de la proclamació de la Segona República. A més, freqüentment havien participat en iniciatives de caràcter cultural, per exemple mitjançant l'Associació per la Cultura de Mallorca. Aquest perfil era especialment freqüent entre els dirigents d'Acció Repúblicana de Mallorca (1932-34), després reorganitzada com a Esquerra Republicana Balear. Així, trobam personalitats com Emili Darder, Bernat Jofre, Maria Mayol, Pere Oliver i Domenge, i Francesc de Sales Aguiló Forteza. D'aquest darrer, precisament han aparegut dos estudis que aporten noves dades al coneixement de les seves múltiples activitats.

Per una banda, en el documentat estudi de Bartomeu Mestre a la magnífica i ben necessària reedició de La Nostra Terra (Institut d'Estudis Baleàrics/El Gall Editor) es posa de relleu el paper de portaveu que va tenir Francesc de Sales Aguiló en els actes celebrats amb motiu de l'aprovació de l'Estatut de Catalunya. Aquell setembre del 1932, el partit Acció Republicana i l'Associació per la Cultura de Mallorca varen organitzar un viatge especial a Barcelona que hi menà més de nou-cents mallorquins. Entre els viatgers hi havia nombroses autoritats, com l'aleshores diputat provincial i regidor de Palma, Emili Darder, el batle d'aquesta ciutat Bernat Jofre, el governador civil Joan Manent, el diputat estatal Francesc Carreras i representants d'una quinzena de municipis.

Va esser precisament Francesc de Sales Aguiló qui va pronunciar un parlament en nom de tots els mallorquins. Aquest llicenciat en ciències naturals i aleshores tinent de batle de l'Ajuntament de Palma hi manifestà la "germanor entre catalans i mallorquins" i la necessitat d'anul·lar l'article de la Constitució republicana que prohibia la federació de comunitats autònomes. A més, afirmà que "Mallorca com Catalunya i València sent la unitat nacional. Catalunya, València i Mallorca són les tres regions de la gran nació. Aquest és l'esperit nou de Mallorca".
Afortunadament, l'esclat del Moviment el va agafar a Barcelona, ja que havia de participar en unes oposicions. Durant la Guerra, va tenir un notable protagonisme polític al si de la petita comunitat d'esquerrans mallorquins refugiats a Barcelona. Com tant d'altres, es va haver d'exiliar i va poder arribar a Amèrica, primer a Santo Domingo i després a Bogotà, on s'instal·là de forma definitiva.

Tot i que ja coneixíem a grans trets la seva destacada actuació cultural en aquesta ciutat, recentment l'historiador David Ginard ha donat a conèixer en el número 63 de la prestigiosa revista Randa una important col·lecció de cartes enviades des de l'exili per Aguiló a destacades personalitats com el poeta barceloní exiliat a Mèxic Agustí Bartra, el filòleg Francesc de Borja Moll, l'escriptor Joan Fuster, el músic Pau Casals i el polític català socialista Manuel Serra i Moret. S'hi posa de relleu l'entusiasme d'Aguiló per la "unitat de llengua i d'esperit" entre Mallorca, el País Valencià i la "Catalunya estricta", així com la seva extraordinària tasca de difusió de la llengua i cultura dels Països Catalans a Colòmbia, on fins i tot s'encarregava de fer propaganda del Diccionari Català-Valencià-Balear. Però el seu activisme no pot apagar l'enyorança de la seva terra. Així, ho confessava a Francesc de Borja Moll, "La soledat, la desesperança i la pobresa han estat i són les meves companyes a l'exili (...) Certament, sempre he desitjat un retorn". No de bades signava les seves cartes "Fora Mallorca". Va morir a Bogotà una nit del mes de gener del 1956.