Per arreglar “això”

Encara queda més d'un mes de campanya "en positiu" -"esto lo arreglamos entre todos"- que amb estratègia viral i imatge "alternativa" intenta insuflar optimisme i "valors" contra la crisi. El fet que hagin trascendit tant el cost de la iniciativa -4 milions d'euros, 4- com els patrons -bancs, caixes, constructores, cambres de comerç, petrolieres, elèctriques, asseguradores, grans magatzems, supermercats, etcètera- ha generat dins de la xarxa social facebook -una de les eines de la campanya- la contracampanya "esto deberían arreglarlo los que lo jodieron", en al·lusió implícita a caixes, petrolieres, elèctriques, constructures, etcètera, que, en l'imaginari col·lectiu, han menat l'economia cap a l'abisme a què guaitam. Triau vosaltres mateixos a quin grup vos afegiríeu. Tot i que el fetge vos inciti a una adhesió concreta, un i altre enunciat són compatibles.

O sigui -per als "bonrotllistes"-, que podríem arribar a concloure que "això" -notau que han estat esquius a l'hora d'anomenar "la cosa"- ho haurien d'arreglar "els que ho varen fotre", però només en sortirem "entre tots". El nom de la fundació promotora de la campanya matriu ho diu tot: Confiança. Les grans empreses són conscients que en la reactivació econòmica serà clau la reactivació del consum, que no es materialitzarà mentre continuem esquena-paret. Les instàncies polítiques ja ho sabien: per això el mateix ministre d'economia només va deixar de negar la crisi quan la brutor va arribar-li als ulls, coses de l'anòsmia o d'una errada estratègia de comunicació. Mutatis mutandis, per aquestes contrades apel·len ara a la confiança en els partits i les institucions.

Fins i tot l'expresidenta es permet la llicència d'advertir que la desconfiança en el sistema genera monstres. El meu negre, sempre a l'aguait, replica que la confiança cega -o la desídia- també. La desafecció preocupa -i molt- als grans agents econòmics i polítics, però per arreglar "això" diuen que ens necessiten. O sigui, que no s'hi pensen posar sols. Deu ser que no troben la manera d'adobar-ho sense deixar de tallar el bacallà.