Una nova oportunitat per a la difusió internacional del català

Supòs que la majoria de vosaltres un pic o un altre heu vist Euronews. Es tracta d'un canal de televisió paneuropeu que s'emet via satèl·lit a tot Europa i part del nord d'Àfrica i, per cable a molts d'altres països, especialment d'Amèrica, fins a un total de cent dos. Els continguts d'aquesta cadena són bàsicament informatius i té un conveni amb la Unió Europea que el converteix en el canal de referència per tractar temes relatius a les seves institucions, amb l'obligació de dedicar com a mínim un deu per cent del seu temps d'emissió a divulgar la tasca dels diferents organismes que componen la UE i a Europa en general, la qual cosa la fa mereixedora del títol de televisió de servei públic.

Va ser fundada el 1992 per un consorci format per dotze cadenes públiques estatals i des d'aleshores ha vist incrementat el nombre de socis amb la incorporació d'altres. Actualment emet en nou idiomes: alemany, anglès, àrab, castellà, francès, italià, portuguès, rus i turc, aquest darrer de molt recent incorporació. Les imatges són sempre les mateixes i els contiguts gairebé també, independentment de l'idioma triat. TVE, una de les fundadores d'Euronews, va decidir sortir-ne el juny del 2008 amb la intenció de reduir el seu deute i evitar la competència amb el seu canal internacional. Tanmateix Euronews va suplir aquesta pèrdua amb un conveni que signà amb l'agència Efe que actualment és l'organisme encarregat de dotar-lo de continguts de l'Estat espanyol.
Euronews, emperò, té vocació de canal públic i cerca tenir entre els seus socis televisions públiques, per la qual cosa ha iniciat moviments per oferir-se a les altres televisions públiques de l'Estat, és a dir, les autonòmiques.

I sembla que una de les portes a la qual ha anat a tocar és la de les televisions en català. El president d'Euronews, Philippe Cayla, s'ha entrevistat amb la directora de Televisió de Catalunya, Mònica Terribas, i li ha oferit la possibilitat que el català sigui la desena llengua d'Euronews, la qual cosa podria ser factible si la versió catalana fos cofinaçada per les distintes cadenes del nostre àmbit lingüísitc. El cost seria de devers cinc milions d'euros anuals, una quantitat que no és desorbitada, per la repercussió internacional que s'aconseguiria, especialment si es reparteix proporcionalment entre TV3, IB3 i Canal 9.

El català seria present a cent dos països d'arreu del món i es faria visible davant la comunitat internacional. Més encara si tenim en compte que altres idiomes europeus que disposen del rang de llengües oficials de la Unió Europea, tal com el neerlandès, el suec, el romanès i el polonès, encara no tenen la seva versió a Euronews.
Sembla que tant TV3 com IB3 hi podrien estar interessades, però encara no se sap res de la posició que adoptaria Canal 9. Tanmateix, la política lingüística i de comunicació que duu a terme la Generalitat Valenciana no permet ser gaire optimistes en aquet sentit.

Des d'aquí voldria fer una crida tant a IB3 com a TV3 i Canal 9 perquè prenguin en consideració aquesta proposta i facin un esforç per fer-la arribar a bon port. I els governs respectius, que no hi posin pals a les rodes ans, altrament, facin tot allò que estigui en les seves mans per fer-ho realitat. Experiències col·laboratives com l'Institut Ramon Llull avalen aquest tipus de feina en comú. Fins i tot si Canal 9 renuncia a ser-hi, caldria estudiar la possibilitat de poder-ho tirar endavant només amb TV3 i IB3. Val la pena.