LA NOTÍCIA
Jaume Matas s'ha de presentar davant el jutge Castro el proper dia vint-i-tres. De manera que haurà de tornar d'Amèrica. Quan Weyler hi va tornar, d'Amèrica, Palma el va rebre amb enramades.
-S'ha previst fer-li una rebuda especial...? -va demanar el Repòrter Tribulete al senyor Miquel Ramis.
-A en Jaume Matas...? -va estranyar-se el senyor Ramis-. Ni sabem qui és! Si ara mateix vostè em demana què nom en Jaume Matas no li ho sabria dir.
-Escolti -va insistir Tribulete-, potser recobrarà la memòria si li dic que va presidir aquesta Comunitat...?
-Quan...? -va demanar, el senyor Ramis, amb posat sorprès.
-La darrera vegada, entre el 2003 i el 2007 -li va concretar Tribulete.
-Miri -li va respondre el senyor Ramis-, jo m'entenc amb el calendari xinès i, enguany, som a l'any del tigre...
-Senyor Ramis -va insistir Tribulete-, no es faci el desentès, que és més bo d'agafar un mentider que un coix.
Va quedar-se pensatiu, el senyor Ramis. Aleshores va dir una boutade històrica:
-Jaume Matas és un militant de base...
Quatre moixos que bevien llet en una sabata, feren mala via. Les cotorretes argentines que habiten en el bosc de Bellver, emmudiren.
Tribulete va concloure:
-Sant Pere, que era Sant Pere, va negar Déu tres vegades.
-I ara què em vols dir...? -va voler saber el senyor Ramis.
-Que vostè té penques de negar-lo trenta-tres.
EL FUM
Jaume Matas és esperat a Palma dia vint-i-tres, però ningú ha confirmat que vingui. Potser declari per videoconferència o un sistema similar.
El Repòrter Tribulete va veure que s'aixecava fum de la Feixina. I va acudir-hi immediatament.
-Hau! - el va saludar a l'estil indi l'advocat Parera, sense perdre de vista el fogueró.
-Que pensau torrar botifarrons amb aquesta fogatera...? -va demanar-li Tribulete.
Aleshores, l'advocat Parera li va brindar l'exclusiva: es comunicava a través de senyals de fum amb Jaume Matas.
-I si jo hi parl -va concloure-, ho pot fer el senyor jutge i en Jaume s'estalvia els bitllets d'avió.
Tanmateix, Tribulete va recordar-li que Jaume Matas havia declarat que estava disposat a comparèixer en els jutjats.
-Li demani quan vindrà -va pregar-li a l'advocat Parera.
Aleshores, l'advocat Parera va escampar el fum amb una flassada. Mirava el cel, expectant.
Arribaven unes gleves de fum que semblaven oronelles.
-És ell, és ell...! -va exclamar l'advocat Parera.
-Què respon...? -va voler saber, Tribulete.
-Deixi'm llegir...! -va protestar l'advocat Parera-. Diu: vendré... calli que ara un colom em tapa el nigul... Vendré quan les pomeres... Em segueix...? Apunti: Vendré quan les pomeres facin magranes...!
-Idò diu que no vindrà -va afirmar Tribulete.
-Però ja sabem que està bé i que no necessita res d'aquí -va respondre l'advocat Parera.
Va arronsar les espatlles, Tribulete. Va arronsar-les, l'advocat Parera.
-No li puc dir res més -va excusar-se, l'advocat Parera.
I va murmurar:
-Apagaré el foc, que és tard i vol ploure.
LA JUBILACIÓ
Després de sentir el Ministre de Treball, en Matasetzes va dormir inquiet. Celestino Corbacho havia estat contundent: cal que cada ciutadà es faci un pla de pensions.
-I com no hi havia anat a caure...? -s'exclamava, en Matasetzes. De manera que en clarejar va encaminar-se a un banc.
-Jove -va dir-li al director-, vull sortir d'aquí amb un pla de pensions fet.
Va butxaquejar per fer dringar la ferralla, en Matasetzes.
-Què m'aconsella posar-hi...? -va demanar al director.
I aquest va informar-lo:
-La senyora Cospedal acaba de fer una aportació al seu de 4.364 euros.
-Jo ara mateix puc deixar una peça de cinc i una llosca de Marlboro -va decidir en Matasetzes.
-La peça de cinc la vos podeu confitar -li va respondre el director-. I si no sabeu on tirar la llosca, teniu un cendrer a la vostra esquerra.
Va encaixar l'ofensa, en Matasetses.
-'Abajo las caenas! -va exclamar, mentre girava en coa.
Era al carrer i se'l sentia:
-S'han acabat les sotanes i el capital...! La ballareu magra quan véngui en Pep dels Mostatxos...!
LA PROPOSTA
José María Rodríguez no deixa de cavil·lar. Tan aviat com recuperi el control de Palma vol recuperar el romiatge a la Real. Tanmateix, és conscient que a la Real els amollaran els cans.
-Podríem anar a Cura -va proposar-li Madò Catalina-, perquè ben igual el Beat Ramon no és tan roig com diuen i ens convida a berenar.
Rodríguez no va respondre. Però donava voltes a la proposta, fins que va admetre que Madò Catalina l'havia encertada. Omplirien de flors l'entrada de la cova com fan amb l'església de Sant Miquel per la Mare de Déu dels Missatges, contractarien dos xeremiers i anirien al 50% amb els venedors d'entrepans i conyac de barral. La foto amb Llull o amb el Dimoni d'Algaida, sortiria als romeus per dos euros la unitat.
De manera que llogaren una Vespa, i amb José María conduint i Madò Catalina de paquet, s'enfilaren cap a Cura.
-Mec, mec! -va anunciar-se, Rodríguez, amb dos cops de botzina.
-Qui gosa interrompre lo cant delitós de lo gafarró si no és amb lo corn del peix...? -va demanar-se Llull, més emprenyat que un misto.
I en sortir a la boca de la cova va trobar-se amb els visitants.
Madò Catalina ballava un copeo per tal de fer-se agradosa. José María Rodríguez va anar per feina.
-Don Ramón -li va dir-, usted ha sido elegido como beneficiario de nuestras ideas...
-Que sou de VENCA vosaltres...? -el va interrompre Llull.
Aleshores José María Rodríguez va demanar-li si havia sentit parlar d'El Lobo Azul, perquè El Lobo Azul és ell i té un predicament enorme entre la llopada conservadora.
I Llull se'l mirava.
Madò Catalina li portava, d'obsequi, una corbata del Partit Popular.
-La duré fermada a la cintura perquè no em caiguin los pantalons -va dir Llull.
-Jo vos duré una maquineta d'afaitar, perquè vos lleveu tota aquesta fullaraca que duis aferrada al barbó -li va dir Madò Catalina.
-La corbata, don Ramón -va intervenir Rodríguez-, bien anudada al cuello.
Va arrufar les celles, el Beat.
-La corda pel coll -va dir- sols la porten les bèsties manses.
Ho va dir baixet, però les paraules sonaven a amenaça.
Va prosseguir:
-Que em preneu per lo bou junyit...? Per lo ca de possessió o per lo mul dels toros...?
-José María -va murmurar Madò Catalina-, aquest home s'engalla...
-Oiga, usted -va alçar la veu, Rodríguez-, que yo le denuncio al señor Obispo por ser cura y del PSM...
Però Llull ja havia agafat l'estaca.
-José María -va pregar-li Madò Catalina-, au, anem, no seas hombre que te pierdes.
-Entonces ¿qué hago, Catalineta...?
-Puja a la Vespa i dóna més gas que en Boliche! -va ordenar-li Madò Catalina
-I de pressa -va exclamar, Llull-, que s'olla vessa!
I en acabar-ho de dir, ja havia fet volar una pedra.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Clar que vendrà a declarar! Que no va dir que tenia tantes ganes de comparèixer a davant del jutge i explicar-li com va anar tot, fil per randa, i demostrar-li així la seva més que presumpta innocència? I a més, que no és un home de paraula, el Sr. Matas? I una altra cosa: si els advocats que ha contractat són els millors especialistes en tota casta de casos difícils de corruptes, mafiosos i altra gent de mal viure, com no ha de comparèixer ben tranquil, tenint aquests defensors i amb la particularitat d'ésser innocent? Au, no digueu dois. Clar que vendrà!
Molt ben trobat lo de les senyals de fum al estil indi, per que lo que es venir per declarar devant d´un jutge no crec que ho faci en "James Bushes".Un plaer llegir-te.