Carnavals i Quaresma (146 aC)

Des del meu punt de vista, aquesta història comença a l'antiga Roma, allà on eren celebrades dues festes molt assenyalades, les Saturnals i les Lupercals. Les Saturnals, en honor del déu Saturn, tenien lloc el 17, 18 i 19 de desembre i durant aquelles dates restaven suspeses les lleis referents a l'ordre públic, se suprimien les diferències socials, restaven abolides les restriccions imposades pels bons costums i es realitzaven reunions orgiàstiques, amb balls, disfresses i sexe indiscriminat. És a dir, el carnaval dels antics, la bauxa on tot valia. Venien després les festes Lupercals, en honor de Lupercus, que eren també anomenades "festes de purificació", quan els sacerdots immolaven cabres i es cobrien amb les seves pells, i els joves lupercals recorrien el Palatí i copejaven la gent en un gest d'allunyar els mals esperits i les influències malignes.

Era una mena de Quaresma, que és la festa de la purificació dels cristians. Se celebrava el quinze de febrer del calendari antic. Aquestes festes, que també devien esser celebrades a la Mallorca romana, desapareixien en el segle V i trobaven la seva substitució en els carnavals de l'Edat Mitjana i la rigorosa Quaresma que els seguia. En aquesta època hi havia de tot i molt. Però tingueren especial relleu els carnavals dels segles XVII i XVIII, quan es feia pel Born desfilada de carrosses i les disfresses imitaven la natura, animals, arbres i plantes. Durant el segle XIX se celebren balls de Carnaval a llocs com el Cercle Mallorquí i la societat La Protectora, i l'escriptora francesa George Sand, que es trobava a Mallorca l'any 1838, conta així el Carnaval de Valldemossa: "Una nit vàrem tenir una alarma i una aparició d'altre gènere que no oblidaré mai.

En el començament fou un soroll inexplicable, que només es podia comparar amb el de milers de sacs de nous rodant seguit, seguit, sobre un paviment. Sortírem apressadament al claustre per a veure què era. Estava desert i ombriu com de costum, però un gran renou s'apropava sense interrupció. De sobte, una feble claror il·luminà la vasta profunditat de les voltes; a poc a poc les inundà de llum el resplendir de nombroses torxes i vàrem veure aparèixer, entre el vapor roig que escampaven, un esquadró d'éssers abominables a Déu i als homes. Es tractava de Llucifer en persona acompanyat de tota la seva cort, un senyor diable totalment negre, banyut, amb la cara color de sang i al seu entorn un grup de dimonions amb caps d'ocell, cues de cavall i ornaments de tots colors, i diableses i pastores amb vestits blancs o rosats, que donaven la sensació de ser raptades per aquells vils gnoms".