Reflexions de taverna

Superat el terratrèmol judicial, sembla que torna la calma. Tothom al carrer després d'afluixar la mosca. Cent mil euros de fiança. Els imputats de coll blanc passen per caixa com els soldats de quota. Més que per justícia, per privilegi. Qui té duros fuma puros, i qui no en té, fuma paper. A les presons també hi ha rics, però no s'han construït per als rics. Són per als desvalguts del món. Qui té un racó fet, posa bona cara al mal temps. Fa malicià d'allò més, que en temps de crisi cap polític imputat deixi de pagar la fiança milionària en vint-i-quatre o quaranta-vuit hores. Tanmateix me n'alegro que ho aconsegueixin. Una cel·la ocupada -una sola cel·la ocupada, encara que sigui per qui no té part sana-, empetiteix els que som fora. Parlem de dignitat. Ramon Socias ha consentit que els arrestats en el darrer terratrèmol no fossin fotografiats emmanillats.

Ramon Socias vol ésser receptiu del malestar que, per aquest fet, despertaren detencions passades, però no entén res de res. Allò que humilia els detinguts no són els fotògrafs, sinó les manilles. És lògic que s'emmanilli el pres violent o que té intencions i possibilitats de fugir per cames. Els altres, no. Tant fa que siguin de dretes com d'esquerres, polítics o carteristes. El fet de visualitzar la culpabilitat d'una persona amb les manilles respon a una concepció esclavista de la condició humana. La supèrbia del jutge davant l'emmanillat. Quin fàstic...! Després del terratrèmol vénen les reflexions. Taverner, vull una copa curulla de vi. En vull dues, en vull tres. Hem patit un terratrèmol i la rèplica corresponent. Després de les detencions, l'expulsió d'UM del Govern. Antich no va informar Melià Ques de quines eren les seves intencions. I d'això se'n diu un error colossal si no es fa expressament. Mauri-Maguregui: Muñoz-Zárraga: Vergés-Gensana: Socias-Antich.

La connexió entre Delegació del Govern i Presidència va funcionar amb precisió de rellotge. En conseqüència, UM és al carrer amb un pam de nas. El PSOE ja havia previst la contingència i disposava de personal capacitat per a ocupar les places vacants. El Bloc haurà de temptejar la disponibilitat de les seves bases, però ben segur que assumirà els càrrecs amb la joia que es desprèn de la voluntat de servei. Atès que el Bloc, a diferència d'UM, no és un partit frontissa, el bipartidisme d'empremta espanyola acaba de rebre un impuls considerable. Això és així, encara que Josemon Bauzà pretengui escenificar una brega de moixos amb Antich. Sols cal esperar un any. D'aquí a un any i escaig hi haurà eleccions. I entre ambdós (Pepé i PSOE) s'ho menjaran tot. Això és així si no hi posen remei Déu i Maria, i dubto que Déu i Maria vulguin posar-n'hi.

Tanmateix, el fet de saber quins seran els beneficiats del terratrèmol no ens ha d'induir a oblidar-ne l'origen. Hi ha veritats inamovibles. Un mallorquí honest és exactament igual a qualsevol persona honesta del món. I un de deshonest, ho és tant com qualsevol altre, sigui d'onsevulla. Dissabte vespre, simpatitzants i militants d'UM esperaren a la porta del jutjat que els detinguts en l'operació Voltor abandonessin les dependències judicials. Els reberen amb veus d'ànim i víctors. I no els aixecaren un pont triomfal com a Weyler, perquè no tenien brots de mata. Corre la brama que les detencions són el fruit d'una confabulació espanyolista. Quin absurd. A l'epicentre del terratrèmol hi ha una situació processal ben concreta. De manera que...! Apa, taverner, una altra copa.