muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
17°

Incontinències verbals i altres costums

Era divendres de matí i havia davallat a Ciutat amb el tren per a treure'm de sobre dues feinetes de res, cosa poca. De tornada, amb el carrilet de les dotze i nou minuts en punt. Al poc temps d'haver-me assegut quasi a les fosques per allò que el motor de la màquina sols es posa en funcionament just abans de partir, per la pol·lució, un suposar, a la meva esquerra, a l'altra banda del passadís, s'hi acomodaren dues parelles granades, una mica majors que jo, però no gaire. Jo feia tot el possible per a concentrar-me en la lectura d'aquest diari amb insistència i devoció, paraula, però va arribar un moment que la cosa va esser irrealitzable, les interferències eren massa nombroses i d'un gruix considerable.

Parlaven en castellà, ells quatre, en un to bastant alt i jo els havia de sentir tan si volia com si no. El tema de l'ordre del dia no em venia gens de nou ni a prop fer-s'hi, però em rosegava molt endins com sempre. I ja són tantes vegades! La que duia la gorja més deixondida era una de les dones, amb una miula... "Qué se han creido estos que mandan i ordenan que mi nieta tenga que estudiar en catalán? Eh? Si al menos fuera en mallorquín, eh?, però no, ale, en catalán. Como si no estuviéramos en Espanya, verdad Jose?", així, sense accent. Per rematar: "Parece que se olvidan, esta gente, que si no hubiera sido por nosotros, que hace cuarenta y cinco años que vinimos a dar el callo, todavía comerían higos chumbos i col todos los dias...". Sí, efectivament, el bescuit era espès.

Els que em coneixeu a bastament sabreu la mala estoneta que passava, l'esforç que em representava haver d'escoltar aquelles escomeses i callar. Vaig estrènyer les barres amb força, em vaig posar dret al seu davant. Sense dir ni pruna els vaig fer una minuciosa repassada visual de dalt a baix, d'esquerra a dreta, rellentint amb parsimònia i fingida tranquil·litat. Després, molt pausat, em vaig acomodar al fons del vagó, el més lluny possible d'ells. Vaig pensar que era allò millor que podia fer. Apestaven. Tenir la festa en pau i que déu ajudàs a l'enganat, com deim en català d'aquí. Baixaren a Inca, però abans m'observaren de coa d'ull tots quatre, com d'amagat, mastegant remucs entre ells, amb cara d'òliba de convent glapida bevent-se l'oli de la llàntia.

Em feren venir el record de n'Ics i na Zeta, un matrimoni d'amics que foren, naturals de Granada i residents a Ciutat ja feia més de trenta anys, que encara no m'entenien quan els parlava en la nostra llengua i, un vespre de revetla a les festes del Club Nàutic Cala Gamba, em vingueren amb similars barrumbades de sòlids arguments quan moguérem el tema. "'Qué habría sido de vosotros sin nosotros, coño!", m'envergaren. Feia molts pocs mesos que jo havia estat de visita turística a Granada. Els ho vaig comentar i alabar fins a tots els límits de la veritat: que Granada era maquíssima, que m'havia impressionat vivament el paisatge, l'Alhambra, la gentilesa i simpatia de la gent... I, per cert, vaig afegir, així mateix ho devíeu passar molt puta per allà, vosaltres dos, per deixar aquell paradís de banda i venir aquí a regar-nos l'hortet. S'aixecaren de la taula i se n'anaren sense dir bona nit. No tornaren a saludar-me pus mai més. Poc temps després, Ics morí fulminat per un mal mal, pobre home. Encara ara em dol el cor quan ho pens. Potser aquell dia també hauria d'haver sabut callar. No ho sé del cert, però.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Busqueret, fa mes de 13 anys
Encara no momprenc com els nostres avantpassats varen poder sobreviure, des del 1229 fins als 60s. sense sebre castellà!
Valoració:4menosmas
Per No siguem maleducats i desagraïts, fa mes de 13 anys
Però que no sabeu, Biel i tots els qui heu fet comentaris, que replicar als forasters o estrangers que es befen dels nostres costums i de la nostra llengua és una falta d'educació? Entenguem-nos: és una falta d'educació imperdonable que diguem coses en contra de la llengua i de la cultura castellanes, però no ho és que els castellanoparlants en diguin contra la nostra, perquè ells pertanyen a una cultura superior i parlen una llengua que té cera del Corpus i nosaltres una espècie de patuès que massa fan permetent que el parlem entre nosaltres, pobres ignorants illencs que a més, de vegades ens mostram ineducats i desagraïts, perquè no reconeixem tot allò que feren els qui vengueren de fora i fan els qui encara arriben, per treure'ns de la nostra pobresa i de la nostra recalcitrant ignorància.
Valoració:4menosmas
Per Don Tu., fa mes de 13 anys
Un dia em va passar el mateix a un local públic, precisament del Molinar, i amb gent que no vivia allà
Es veia que eren persones cultes, però deien les mateixes paraules ofensives i els mateixos raonament absurds.

Un va dir que el remei seria fer una murada que dividís Mallorca i a una banda que hi vivisin els forasters i a l'altre els mallorquins.
Al mateix temps un altre deia que era millor partir duent-se els hotels que havien construit els seus paisans.

Aquí ja no vaig poder pus i els vaig demanar d'on havien vingut. Em varen dir que de Cuenca i jo els vaig respondre que fessin la murada allà i que s'en podien dur tots els hotels desmuntats si és que ells els havien pagat, perquè per aixecar-los, cobraren, no pagaren.

Aquí ja uns quans mallorquins es posaren al meu costat sense dir res, però com que les murades ho deien tot, la cosa va acabar de cop i partiren remugant.
Bon viatge!

Una altra vegada, davant un cas similar (tot eren dones) els vaig dir que si ells i elles no haguessin vingut a fer feina aquí els 60s, haguessin vingut camperols portuguesos, calabresos i alguns del sud de França i que aquests si que avui serien i se sentiren mallorquins i parlarien el català de les Illes.
Callaren de cop.
Valoració:1menosmas
Per fogater, fa mes de 13 anys
Abans del turisme això era pura misèria. És un fet innegable. Ara bé, els forasters varen venir amb una mà a davant i una a darrere. Som tots plegats els que hem aixecat aquest país. I als forasters aquests del tren bé els estaria ser un poc agraïts i, sobretot, més educats. És vera que anar en transport públic té aquestes coses: que has d'aguantar les impertinències de molta gent (o han d'aguantar les teves). Trob que l'article està desaprofitat: de l'anècdota, l'articulista no ha estat capaç de passar a la categoria. Altres vegades ha estat més reeixit. Què hi farem!
Valoració:0menosmas
Per Mateu, fa mes de 13 anys
Som del 41 i he sentit moltes de vegades lo de que aban d'arribar ells nosaltres menjàvem garroves.

He conugut Mallorca vint anys sense immigrants i mai de la vida he vist ningú menjant garroves.

Bé, si això els fa feliços, què li farem!
Valoració:3menosmas
Per En Pere de sa Murtrera, fa mes de 13 anys
BIel, això et passa per anar a Palma amb tren. Compre't un bon cotxe i gaudeix.
Valoració:-4menosmas
Per Jaume Mestre, fa mes de 13 anys
Biel; els mallorquins sabem cert que alguns peninsulars just menjaven calent quan posaven la cullera al sol i vingueren aquí, no anàrem nosaltres allà.
Valoració:12menosmas
Per Toni Parreta, fa mes de 13 anys
No, Biel, no hem de callar mai, i menys devant aquets "salvadors" que varen venir a les Illes fugint de la fam i que encara ara se creuen que son els mesias. Les Illes han arribat a on han arribat gracies a tots els que hi han fet feina.I per tots aquets que encara reneguen:barco!!!
Valoració:12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente