Els "pobres" promotors immobiliaris estatals han fet públic que tenen un deute de 325.000 milions d'euros amb bancs i caixes. Ara, per sortir-ne, demanen ajut al Govern. Resulta que en la darrera dècada han construït més que qualsevol país del planeta i avui tenen 800.000 habitatges que no poden vendre. Els propòs una idea sensacional: que els promotors immobiliaris paguin aquest grandiós deute amb part dels beneficis multimilionaris generats en els darrers anys (allò que bonament puguin treure dels paradisos fiscals on els guarden) i posin els pisos en venda a preu de cost. A continuació, que el Govern faci una llei que garanteixi, ara sí, el dret a l'habitatge i, per tant, penalitzi tota aquella persona que vulgui especular amb cases o terrenys. Prohibir que un pis es pugui encarir més que la pujada de l'IPC en seria una manera. Per què dels castigats fons públics no s'atreviran a treure'n més doblers per socialitzar les pèrdues tal com han fet per ajudar el sector de l'automòbil o financer? Silenci abissal.
Als Estats Units sembla que Obama està decidit que no s'hi repeteixi la història. Per entendre com s'ha arribat fins aquí, val la pena veure Capitalisme: una història d'amor, un "documental" de Michael Moore, caòtic, sorprenent, divertit i, sobretot, preocupant. Moore ens mostra que a la primera potència mundial hi ha pilots d'avió que per arribar a final de mes han de fer altres feines. Una pilot li explicava a l'altra just abans de morir en un accident que feia de cambrera. A les grans companyies els importa ben poc les vides dels seus empleats. Bé, no a totes. Walmart, Procter and Gamble i Nestle són algunes de les multinacionals que signen o signaven assegurances de vida posant com a beneficiari la mateixa empresa. Un altre dels protagonistes del documental rep una ordre d'embargament per no poder continuar pagant un crèdit brossa. Als Estats Units l'any 2009 quasi 3 milions de cases van rebre notificacions d'embargament: una de cada 45 cases.
Davant d'aquest caos, Moore proposa sant Obama com a solució. La culpa de tot, com sempre, és de Bush, perquè després d'instal·lar Wall Street a la Casa Blanca va iniciar la destrucció de la classe mitjana per fer més rics els rics. En sortir del cine, poses la tele i la pel·lícula continua, allà i aquí. Aquí trob a faltar un Michael Moore. El voldria encara que fos multimilionari, demanàs 3.000 euros per entrevista i tengués un pis a Manhattan valorat en uns dos milions de dòlars(això diuen de Moore). La puntada de peu que ha donat Berlusconi a Gabilondo fotent-lo fora de Cuatro indica que el camí és tot un altre. El capitalisme psicòpata no admet crítics, ni presidents com Obama.
Cases buides, capitalisme psicòpata
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).