La taxa de donació d'òrgans a les Illes Balears es troba en 32,7 de cada milió d'habitants. Aquest és el resultat del 2009, lleugerament inferior a la mitjana estatal (34,3).
Tanmateix, la taxa illenca és molt superior a la dels EUA (26,3 pmp), com també a la de la Unió Europea (18,1 pmp). Tot i així, la Conselleria de Salut animà ahir a no abaixar la guàrdia. "Ans el contrari", afirma el conseller Thomàs, "hem de multiplicar el nombre de donants".
Actualment, més de 12.000 ciutadans de les Illes tenen la targeta que els acredita com a donants en cas de mort. Joan Llobera, director general d'Avaluació, es mostra content amb aquesta xifra, però la volen potenciar encara més.
La importància de la donació és cabdal. El receptor de l'òrgan extret a la persona morta viurà, com a mitjana, durant 30,8 anys més. Per tant, els 36 donants d'òrgans que es registraren l'any 2009 a les Balears (dels quals s'extragueren 119 òrgans) han permès en el conjunt 1.108 anys més de vida a la població malalta de l'Arxipèlag.
Les condicions per poder extreure amb èxit els òrgans són estrictes. La persona emissora ha de patir l'anomenada mort encefàlica, o sigui que la mort cerebral permeti que la resta d'òrgans continuïn funcionant durant unes hores. És en aquest crucial període de temps quan els metges poden intervenir el difunt.
L'extracció d'òrgans a morts encefàlics és positiva en un 70% dels casos. El 30% restant és per incompatibilitat o per rebuig familiar.
