Havia de servir per aclarir-ho. Si feien o no congrés extraordinari. Al final, la venguda a Palma de Mariano Rajoy al capdavant de tota la cúpula del PP central -acompanyada de tots els parlamentaris regionals, nacionals i continentals- no va servir per aclarir res de la situació interna que pateix el PP balear. Hi hagué molt bones paraules per a Josep Ramon Bauzà, però tancar files, el que se'n diu tancar files al voltant seu, no. De fet, segons com vagin les coses en les pròximes setmanes, tot això del cap de setmana passat podria passar a la petita posteritat domèstica del partit conservador illenc com una punyalada per l'esquena a Bauzà. Perquè, si hem de fer cas de les cròniques publicades sobre el particular, en realitat Rajoy i companyia l'únic que feren va ser dir-li, amb molt bones paraules i maneres, que ja s'ho farà ell tot solet.

El bullit en què s'ha convertit en el PP balear supera amb escreix totes les expectatives autodestructives. Ha tengut a la seva mà una oportunitat d'or per situar-se aquest 2010 en una posició immillorable, però la falta d'ànima de la direcció està convertint el partit en una estructura que amb prou feines es manté en peu i que està totalment confusa sobre què fer. I això que els adversaris li ho estan posant a pèl per guanyar la pròxima cita electoral. Tanmateix, en aquesta embogida cursa per veure qui perd les eleccions de 2011, en la qual competeixen tots els partits, el PP té ganes de disputar seriosament el "triomf" a l'esquerra.

D'ençà que José María Rodríguez va guanyar les eleccions internes a la prefectura de la Junta Territorial de Palma, el 26 de gener passat, la direcció del PP, encapçalada per Bauzà, no encerta a trobar què fer i, sovint, ni tan sols què dir. Rodríguez ha rebentat el guió previst de l'oficialitat. S'ha convertit en l'home fort de tota l'estructura de poder interna, l'home a tenir en compte a l'hora de qualsevol pacte intern. Per això mateix, ell té totes les cartes, serà qui les repartirà i, com és de pensar, se'n quedarà les millors. Ja es va analitzar en el seu moment que Bauzà no tenia més remei que negociar amb Rodríguez. Han passat dos mesos i, a jutjar per com s'han desenvolupat les coses, no pareix que el president hagi volgut asseure's a parlar a fons amb el de Palma. Ara en paga les conseqüències.

Bauzà sap que arribar a un acord amb Carlos Delgado és gairebé impossible. No perquè les diferències ideològiques siguin profundes -tenen idees molt semblants-, sinó perquè el de Calvià és tan personalista que pareix talment en Laporta. És més un messiànic que un polític: o es fa el que ell diu o no juga. Així que el seu futur està escrit. O guanya la presidència i es carrega el PP o se'n va -o el treuen-. Per tant, la única carta que té per jugar Bauzà és el pacte amb Rodríguez. Però, no havent volgut negociar amb ell durant aquest temps, ha fet que el palmesà hagi incrementat la pressió exigint un congrés d'elecció presidencial i de candidat amb votació directa de tota la militància.

Bauzà devia confiar que la direcció nacional l'aturàs, però no va ser així per a l'elecció de Palma i, ara ho sap, no no ho serà tampoc ara. Així les coses, i després de tantes vegades com el president ha dit que no tenia "por" del congrés ni de les primàries, i vist que Rajoy l'ha deixat a l'estaqueta, no queda més remei que convocar el congrés assumint el riscs que això comporta d'un hipotètic pacte -improbable- entre Rodríguez i Delgado. Però és que no convocar-lo seria molt pitjor.