Els estudis històrics sobre el nostre major pecat col·lectiu del passat es van incrementant. Publicat per Lleonard Muntaner, que ha dedicat una particular atenció a aquesta temàtica, el més recent és Dos capellans xuetes en defensa de Mn. Josep Taronjí, l'edició de dos textos de començaments del segle passat, restats inèdits fins ara, de sengles capellans, mossèn Antoni Forteza Forteza (Santanyí, 1861 - Xile, 19??) i mossèn Gaspar Aguiló Aguiló (Santany, 1888 - ermita de Betlem, 1958), a cura de Francesc Riera i Montserrat, historiador especialitzat en la problemàtica antixueta, autor -entre altres- de Lluites antixuetes en el segle XVIII (1973), Quatre històries desedificants (1993), La causa xueta a la cort de Carles III (1996) i Els xuetes, des de la intolerància a la llibertat. Segles XVIII-XX (2003).
Els textos editats es presenten acompanyats de dues notícies biogràfiques i una introducció de Francesc Riera i d'un pròleg de l'antropòleg Joan Bestard Camps, en el qual se'ns recorda el fet paradoxal que són els grups més relacionats i propers els que s'enfronten amb més virulència entre si. En definitiva la pugna entre els dos primers germans, Caín i Abel, sembla esser una maledicció que ha amarat tràgicament tota la història humana. Comentant aquest mite fundacional, Bestard, sarcàstic, escriu: "La gràcia divina és escassa i l'odi és el resultat d'aquesta exclusió de la gràcia experimentada per Caín.
Aquests escrits dels preveres santanyiners, el del més vell en castellà i el de l'altre en un mallorquí de l'epoca, són dos dolguts testimonis de la peculiar situació en què es trobaven postergats els sacerdots que portaven alguns dels llinatges infamants, d'alguna manera seguint les passes -però sols ad usum privatum- de la denúncia d'aquesta anticristiana situació que havia formulat mossèn Taronjí, uns lustres abans, com a conseqüència d'haver estat vetat pel rector de la parròquia de Sant Miquel per a predicar un tridu de Quaranta Hores, tal com volia una família xueta que es feia càrrec de totes les despeses. Mossèn Taronjí, en efecte, havia protestat públicament contra tan ignominiosa prohibició en el seu article Libros malos y cosas peores, publicat en l'Almanaque Balear de 1976.
Aquest fet provocà una gran polèmica perquè l'aleshores rector del seminari, mossèn Miquel Maura, trobant que Taronjí s'havia passat de rosca i tot procurant apaivagar els ànims enfrontats -o seguint instruccions de més amunt (això no s'ha sabut mai)-, va publicar un fulletó, titulat Una buena causa mal defendida, al qual va respondre Taronjí amb un article llarg, Una mala causa mal defendida, primer, i després amb un llibre de més de 300 pàgines. No cal recordar -o potser sí- que mossèn Taronjí va acabar partint cap a Granada, on guanyà unes oposicions a una canongia.
Francesc Riera ens diu que els dos mossèns santanyiners "recolliren la torxa encesa per mossèn Taronjí, volgueren imitar l'obra del seu antecessor, però sense fer cap mica de soroll: en van fer tan poc que Aguiló ni tan sols coneixia el manuscrit de Forteza". També no deixa d'esser prou significatiu que el primer passés a exercir el seu ministeri a Xile, el 1906, "d'on no va tornar mai més", i que mossèn Aguiló es retirés, el 1955, a l'ermita de Betlem, a Artà, on va morir el 1958 i on està enterrat.
El nostre pecat
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
COMENTARIS
Pàgina 1 de 1
A Joanetó: ja tornam a confondre els conversos i descendents de conversos amb els xuetes. Els qui se fongueren amb la població i, no només al pobles, a ciutat també, varen ésser els descendents de conversos de determinats llinatges que se poden consultar a La Judería de Mallorca de Quadrado o a "Los Anales Judáicos", per exemple. Els xuetes, també descendents de conversos, només s'anomenen així a partir del segle XVII no des 1391 i 1435, anys de les conversions i són exclusivament els 15 llinatges coneguts, tant als pobles com a ciutat, com a xuetes. Ja sabem que la discriminació ha estat promoguda per l'església i la classe dominant, però la majoria de mallorquins si afegiren amb entusiasme. No fotem.
Alestar mosques! La immensa majoria del poble mallorquí mai ha estat antixueta. Basta veure com a la majoria de pobles els xuetes es fongueren i es barrejaren per complet. La cosa dels xuetes, del 1391 ençà, ha estat sempre promoguda pels grups dominants i els seus escolanets. No és de rebut que el sr. Fiol ens vulgui encolomar pecats que no hem comès.
Quants de testimonis s'han perdut per por a parlar! D'aquesta infamant qüestió dels xuetes (infamant per la poble mallorquÍ) fins als que podrien contar coses que no sabem sobre la ignominiosa guerra civil. El que és més lamentable és que quan a la fi tots hàgim perdut la por, ja no quedarà ningú per a contar-ho.
Pàgina 1 de 1