El nostre pecat

Els estudis històrics sobre el nostre major pecat col·lectiu del passat es van incrementant. Publicat per Lleonard Muntaner, que ha dedicat una particular atenció a aquesta temàtica, el més recent és Dos capellans xuetes en defensa de Mn. Josep Taronjí, l'edició de dos textos de començaments del segle passat, restats inèdits fins ara, de sengles capellans, mossèn Antoni Forteza Forteza (Santanyí, 1861 - Xile, 19??) i mossèn Gaspar Aguiló Aguiló (Santany, 1888 - ermita de Betlem, 1958), a cura de Francesc Riera i Montserrat, historiador especialitzat en la problemàtica antixueta, autor -entre altres- de Lluites antixuetes en el segle XVIII (1973), Quatre històries desedificants (1993), La causa xueta a la cort de Carles III (1996) i Els xuetes, des de la intolerància a la llibertat. Segles XVIII-XX (2003).

Els textos editats es presenten acompanyats de dues notícies biogràfiques i una introducció de Francesc Riera i d'un pròleg de l'antropòleg Joan Bestard Camps, en el qual se'ns recorda el fet paradoxal que són els grups més relacionats i propers els que s'enfronten amb més virulència entre si. En definitiva la pugna entre els dos primers germans, Caín i Abel, sembla esser una maledicció que ha amarat tràgicament tota la història humana. Comentant aquest mite fundacional, Bestard, sarcàstic, escriu: "La gràcia divina és escassa i l'odi és el resultat d'aquesta exclusió de la gràcia experimentada per Caín.

Aquests escrits dels preveres santanyiners, el del més vell en castellà i el de l'altre en un mallorquí de l'epoca, són dos dolguts testimonis de la peculiar situació en què es trobaven postergats els sacerdots que portaven alguns dels llinatges infamants, d'alguna manera seguint les passes -però sols ad usum privatum- de la denúncia d'aquesta anticristiana situació que havia formulat mossèn Taronjí, uns lustres abans, com a conseqüència d'haver estat vetat pel rector de la parròquia de Sant Miquel per a predicar un tridu de Quaranta Hores, tal com volia una família xueta que es feia càrrec de totes les despeses. Mossèn Taronjí, en efecte, havia protestat públicament contra tan ignominiosa prohibició en el seu article Libros malos y cosas peores, publicat en l'Almanaque Balear de 1976.

Aquest fet provocà una gran polèmica perquè l'aleshores rector del seminari, mossèn Miquel Maura, trobant que Taronjí s'havia passat de rosca i tot procurant apaivagar els ànims enfrontats -o seguint instruccions de més amunt (això no s'ha sabut mai)-, va publicar un fulletó, titulat Una buena causa mal defendida, al qual va respondre Taronjí amb un article llarg, Una mala causa mal defendida, primer, i després amb un llibre de més de 300 pàgines. No cal recordar -o potser sí- que mossèn Taronjí va acabar partint cap a Granada, on guanyà unes oposicions a una canongia.

Francesc Riera ens diu que els dos mossèns santanyiners "recolliren la torxa encesa per mossèn Taronjí, volgueren imitar l'obra del seu antecessor, però sense fer cap mica de soroll: en van fer tan poc que Aguiló ni tan sols coneixia el manuscrit de Forteza". També no deixa d'esser prou significatiu que el primer passés a exercir el seu ministeri a Xile, el 1906, "d'on no va tornar mai més", i que mossèn Aguiló es retirés, el 1955, a l'ermita de Betlem, a Artà, on va morir el 1958 i on està enterrat.