Avatar i el nostre problema
A dia d'avui, Avatar, la darrera pel·lícula de James Cameron, ha recaptat, arreu del món, més de mil milions de dòlars. Potser no arribi als dos mil, xifra que va fregar la cinta Titanic, del mateix director, cosa que ja la convertiria en un triomf absolut. Tanmateix, la joguina Avatar no necessita tot això -rebentar taquilles- per aixecar la polseguera crítica dels suposats espectadors més savis del país, els quals s'hi han despatxat en contra de manera llastimosa. ¿Tan difícil és veure les coses amb una mica d'equanimitat? ¿Per què no fem el favor de mirar-nos el cinema americà sense prejudicis? En diré el meu parer: Avatar és una meravella. Un relat ben construït, trepidant, colorista fins al deliri, una bella història d'amor i justícia que aconsegueix arrossegar l'espectador a un món espaterrant, fer-lo simpatitzar amb les seves criatures i mostrar-li algunes sortides cap a la redempció col·lectiva.
¿Què més voleu? N'hi ha que diuen que aquesta mena de cinema -de gran pressupost, farcit d'efectes especials, etc.- és sempre superficial, mancat de dimensió moral o d'una visió intel·lectual superior. Al meu parer, això és fals. Deixant de banda que una manifestació cultural no necessita profunditat per ser portentosa. ¿Profunditat? És una pel·lícula! Qui vulgui profunditat pot llegir Plató, Proust o sant Pau. Aquí -ai!- em sembla que nia el problema: els intel·lectuals de pa sucat amb oli del país busquen en el cinema allò que els fa mandra anar a cercar a les biblioteques; potser esperen que el cinema els redimeixi d'alguna frustració, que els doni la felicitat, la justícia social, el favor de les dones més belles o que els faci sortir positiva la declaració de la renda. ¿Per què el cinema hauria de ser profund? ¿És profund el cinema de Rohmer, ara desaparegut? Al meu parer no, i moltes de les seves pel·lícules tan aplaudides per una part dels nostres intel·lectuals tenen menys fons moral, vital i significatiu que, per exemple, les pel·lícules d'animació de Pixar -o, si tant voleu, de la sèrie Bonanza.
Pensem en les nostres rondalles mallorquines, relats sensacionals, tanmateix un tipus d'històries ben properes a les que produeix Hollywood: ¿quines diferències hi ha entre la trilogia Spider-man i En Joanet de l'onso? Ben poques, només que l'home aranya és més complex, dividit per un turbulent sentiment de culpa. Així, topem amb el crític d'aquest mateix diari, el qual afirma el següent: que és molt ianqui l'estratègia que es mostra a la pel·lícula -dels suposats dolents- d'infiltrar-se en una societat per a destruir-la des de dintre. ¿Molt ianqui? Ja ho veieu, potser no ha percebut que també són els ianquis -o simplement les persones justes- els qui ajuden a la salvació dels bons, el comportament dels quals reivindica la pel·lícula, tot perquè són nets de cor, de mirada pura, sense podridures materials ni pelleringues retòriques. Els que difamen Avatar, doncs, sembla que s'apropen al paper d'alguns homes malvats -¿per què ianquis?- en aquesta faula: els destructors de la bellesa, de la simplicitat alada, de la lleugeresa innocent dels Na'vi.
- La defensa de la llengua de Toni Nadal: «A Mallorca xerram català, no mallorquí»
- PP i Vox voten en contra d’invertir tres milions d’euros en ajudes a petites explotacions agràries
- Una vintena de pobles de Mallorca preparen marxes nocturnes simultànies pel proper 31 de juliol
- El primer tinent de batle de Petra va construir una bodega il·legal
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Bono, en Sion no és el successor d'en Porcel i molt menys el successor d'en Segura, més aviat pareix que és un articulista de la "dreta divina", o que prova de fer aquest paper provocatiu. A mi això no em molesta, el que em sap greu és el seu escàs rigor que fa que els seus exabruptes arribin a ser una mica ofensius. Relacionar les crítiques a "Avatar" amb una posició antiamericana, quan la pel.lícula ha rebut elogis i crítiques des de tots els costats del ventall, és una grolleria.
Als interessats en el comentari sobre Avatar i la pel·lícula: http://www.elsingulardigital.cat/cat/cinema.php Els interessats únicament a lapidar l'articulista digui el que digui NO cal que hi vagin!
Comes, et critiquen per mor d´aixo que deian de Cristòbal Colòn que deian era mallorqui i clar aquesta historia no elss interessa perque demostra que tant catalanistes còm nacionalistes mallorquins son uns animals i només coneixen l´odi i la mala llet , el racisme. el por i sa demagògi......au a pasturar.
Això d'Avatar, on és que ho fan en català?
Quin esperit més poc dialogant destil·lent alguns dels comentaris llegits aquí: desqualificacions, insults i altres floretes per a l'articulista. Com si discrepar no fos enriquidor! Com si fos necessari que tots els articulista d'aquest diari, només per ser en català, haguessin de predicar els principis de l'ortodòxia reconeguts i aprovats per la santa inquisició de la nostra esquerra més troglodita. Esperem que Comes no aspiri a ser el successor de ningú sinó ell mateix, que és el que sembla exhibir als seus llibres i articles. I esperem que aquest diari no es limiti a publicar les filosofies superades de la pijoprogressia i res pus.
No he vist ni "Titanic" ni "Avatar", però sí vaig veure "True lies" ("Mentiras arriesgadas"), totes tres d'en James Cameron, i aquesta darrera la vaig trobar realment maniquea i francament masclista, si més no per sa gelosia de sa seua dona que mostrava es personatge interpretat p'en Schwarzenegger. Sobre "Titanic" vaig llegir que en Cameron féu construir una rèplica quasi idèntica des vaixell a unes drassanes crec que de Mèxic i únicament per a fer-lo enfonsar per a ses escenes corresponents des film citat. I si aquest senyor vullgués fer una pel·lícula sobre ses torres bessones i es avions que s'hi estamparen, què faria?
A Toni: Melcior Comes no és el successor de Porcel, és el successor de Miquel Segura. Em sap molt de greu pels poblers.
I pensar que aquest jove està convençut de ser el successor de Baltasar Pòrcel...
Coincidesc en què l'estil d'en Comes és un insult a la intel.ligència. És un veritable pixaolles. Però per groller és interessant. A vegades, fins i tot, quan critica la gent d'esquerres i els atribueix fanatismes de tot tipus és una mica divertit. Gairebé estrambòtic. A mi m'agradava quan feia la seva particular creuada contra Chavez, Castro i Corea del Nord. Coincidesc amb ell que aquesta colla de dictadors, juntament amb els talibans i els que critiquen Avatar, són la gran amenaça per al nostre país.
En Melcion és deplorable, com quasi sempre. Dissimula la seva immensa ignorància amb uns atacs estúpids a un enemic inexistent. Deu tenir la culpa aquell professor progressista que el torturava, de petit, menant-lo d'excursió i el duia a veure pel.lícules crítiques amb l'imperi, en lloc de fer-lo un empresari agressiu i competitiu. Pobre Melcion!