"Conten que Arió havia passat la major part de la seva vida a Corint, a casa de Periandre, fins que un dia va voler conèixer Itàlia i Sicília. Així ho va fer. Però després d'haver amuntegat grans riqueses, volgué retornar a la seva ciutat. A Tàrent llngà un vaixell amb tripulació coríntia, ja que se'n refiava més que no pas d'altres mariners, i salpà. Tanmateix, anava errat, perquè els homes s'amotinaren contra ell a alta mar i decidiren llançar-lo a l'aigua per tal d'apoderar-se dels seus tresors. Quan Arió va saber el que pretenien, pregà que almanco li respectassin la vida. Però els tripulants no es deixaren convèncer, sinó que exigiren que ell mateix es matàs. En tal cas, traslladarien el cadàver a terra per tal que rebés la sepultura adequada. Si tampoc estava d'acord amb aquesta solució, l'obligarien a llançar-se a la mar. En la seva desesperació, Arió demanà que el deixassin vestir-se amb tot luxe i entonar un darrer cant sobre la coberta.

La cosa és que aquells mariners desitjaven escoltar el més famós dels cantants de la Grècia i es retiraren al castell de popa per deixar-li el centre de la nau. Arió es posà els seus millors vestits, agafà la cítara, pujà al banc dels remers i llançà a l'aire una cançó de notes molt agudes. En acabar la seva interpretació, es tirà a l'aigua amb tota la seva luxosa indumentària. Llavors, el vaixell seguí rumb a Corint. Afirmen, tanmateix, que un dofí va asseure Arió sobre el seu llom i el transportà sa i estalvi a Tenarus. Un cop allà, el rapsode seguí la seva marxa a peu fins a la ciutat de Corint, on explicà el que li havia passat. El rei Periandre no el va creure i manà que per mentider l'empresonassin. Alhora, però, donà ordre de vigilar totes les naus que entrassin dins el port. Quan un bon dia arribaren finalment els mariners culpables, els féu anar a la seva presència i els interrogà sobre el que havia succeït a Arió. Aquests el volgueren enganyar i li contaren que el jove vivia content i feliç a Itàlia, i que s'havoia deixat veure per Tàrent.

En aquell instant va comparèixer Arió, a qui Pariandre havia fet posar en llibertat. Duia encara la roba mullada per l'aigua de la mar, i els mariners tingueren tal trastorn que confessaren tota la veritat. Aquest relat es conta no només a Corint, sinó també a l'illa de Lesbos. I prop de Tenarus hi ha un monument en bronze, no gaire gran, ofrena del mateix Arió. Representa un home muntat sobre un dofí." Aquest episodi clàssic, que sembla haver donat origen a la rondalla mallorquina que porta per títol Ses tres flors, forma part de l'obra d'Heròdot d'Halicarnàs (480-425 abans de Crist, també conegut com "el pare de la història"), magna obra en nou volums escrita en dialecte jònic.

L'autor recull en la seva exposició llegendes i relats meravellosos que presenta com a tradicions. Diuen que va llegir la seva producció en els Jocs Olímpics del 356 abans de Crist i provocà entre el públic i els esportistes un gran entusiasme. És per això i altres motius que, en passar per Algaida, és adient recordar Heròdot i l'intel.·lectual que el traduí, per primera vegada, del grec al castellà. Era el jesuïta Bartomeu Pou, fill il·lustre de la vila, el qual retrat es conserva en el casal de l'Ajuntament i l'habitatge on nasqué en el carrer Unió. D'Heròdot en tenim el retrat escultòric, un bust, en el Museu Arqueològic de Nàpols.