Ja ha començat la Presidència espanyola de la UE. Per preparar el semestre, s'han elaborat informes. S'han publicitat. S'ha donat un gran ressò a la presa de possessió. I això ha estimulat prou mitjans a escriure articles, entrevistes i comentaris. Tot plegat: un gran moviment mediàtic. Però, la UE, que compta amb els seus problemes, no va tan malament. Fa un parell de dies, es va publicar la notícia que l'economia de l'eurozona ha crescut un 0,4%. Durant cinc trimestres s'havia mantingut amb xifres negatives. En canvi, l'economia espanyola ha baixat un 0,3%. Si ens volem consolar, l'economia grega ha baixat un 0,4%. Ara bé, de les grans economies europees, l'espanyola és la que va més endarrerida, pel que fa a recuperar-se en el creixement econòmic. Certament, també fou l'última que va entrar en recessió. Per això, resulta natural que sigui la darrera a sortir-ne. La diferència rau que a Espanya l'atur arriba al 19,4%.

A l'eurozona està en el 10%. O sigui, la gent del nostre país s'ho passa més malament: té menys feina. Ja sabem que la responsabilitat que ens trobem en aquesta situació no és de cap govern concret. La cultura de l'economia de la "rajola" hi té a veure. Està arrelada. Ha calat. La manca d'interès a formar-se, de la nostra gent, també. Ara, allò que "mola" avui és enriquir-se ràpid. I, sobretot, ser famós. Quan les coses anaven bé, els alumnes fugien de les escoles de formació professional. Bastava mostrar-los alguns bitllets de cent. Per això, ara, alguns italians s'inflen el pit. Ells compten amb una economia industrial més sòlida. Fa uns dos anys, quan vivíem de la bimbolla del ciment, els espanyols pretenien comptar amb una economia tan potent com la seva. Avui, ens passen comptes. Tenim allò que tenim.

I avui constatem que a Espanya hi ha 1,3 milions de famílies on tots els seus membres estan en atur. I que el 30% de la taxa d'atur es troba entre la població de menors de 30 anys. El govern de l'Estat ha reaccionat amb una Llei d'Economia Sostenible. La idea és bona. Però, el temps ens encalça. Per això, avui, l'economia espanyola és un dels problemes d'Europa. No a l'inrevés. I, probablement, també ho serà d'aquí a sis mesos. I desitgem que no ho sigui d'aquí a un any. Per tant, això de la presidència espanyola està molt bé. Perquè, al cap i a la fi, ens toca. Però, esperem que no se n'abusi. Si no, sonarà a sonsònia. Perquè el repte de ZP no és Europa, és Espanya.