Són més renouers que molts, però feiners com erugues, els reputes. Malgrat els vegis venir d'una hora lluny i intentis asseure'ls i argumentar, és absolutament inútil, a la primera de canvi t'etziben pel front: "¿Y mi libertad?". I tu els has de contestar que sí, que de llibertat n'han de gaudir, que la seva llibertat és tan sagrada com la meva, la nostra, però fins que pugui arribar al límit de posar en greu perill de mort la llengua i cultura dels meus padrins. En aquest cas, la seva llibertat és molt perillosa, em fa més por que fàstic.
I hi tornes, i els dius, amem, anem al pati de qualsevol col·legi públic o privat de Ciutat, i parem l'orella a veure quina llengua és la que és fa servir amb més quantitat, quantes rotllanes de jocs dels nins juguen en castellà i quantes en català, aleshores podrem pronunciar-nos amb més coneixements i propietat sobre la llengua que presenta més cruis, la que està més en perill. I et fugen per la tangent. Si fins en aquell moment havien parlat en nom d'un col·lectiu, posem pel cas de Sa Plataforma de sa Llengo Baléà, quan els arracones una micoia saben trobar la sortida de personalitzar allò que ells anomenen el seu problema principal, i et tornen escopir que els importa un rave allò que facin els altres, que allò que a ell (o a ella) els preocupa són els seus fills, la seva llibertat individual. "¿Y mi libertad?", tornem a ensopegar amb la mateixa pedra.
Fins al punt d'arribar a la conclusió d'en Ferran Aguiló fa uns mesos, a un programa matiner d'IB3 Ràdio, on érem de tertulians ell, l'amic Ferran, en Jorge Campos del Círculo Balear i jo. El Jorge i jo estàvem engrescats amb el tema, quan n'Aguiló em va fer un "quite" gloriós, dels que es recorden molt de temps. Va interrompre el meu encaterinament que anava en un crescendo una mica pujat, i em va dir: Biel, deixa-ho anar, que tanmateix tota l'aigua de la mar no és suficient per omplir una botella tapada. Ho vaig trobar genial.
Per farcir una mica aquesta diatriba d'avui, posaré mà del retall d'un cornalonet d'aqueix mateix diari, que en data del 27 de novembre de l'any passat publicava: "Entitats de l'Arxipèlag, a Madrid contra el català./ Les associacions culturals d'Aragó, del País Valencià, Catalunya i Balears van firmar un manifest contra la 'imposició' del català, que consideren que arriba a uns límits insospitats./ Entre les associacions de l'Arxipèlag s'hi troben Balears Acadèmia, la Plataforma de sa Llengo Baléà, el Círculo Balear i l'Ambaixada Cultural de les Balears. La importància del manifest, indicà en roda de premsa el president del Círculo, Jorge Campos, rau que 'és la primera vegada que associacions d'aquestes comunitats autònomes s'uneixen per lluitar en contra d'una imposició lingüística'. La firma d'aquesta declaració, secundada per més de 150 associacions, denuncia 'la greu situació provocada per les ànsies imperialistes de Catalunya', afegí".
I parlen d'ànsies imperialistes, vatualolla! Són com els d'en Franco, que acusava els del legítim govern de la República de rebels i traïdors a la pàtria. Abans d'afusellar-los, per cert. És la tàctica del mentir repetidament: en un percentatge passa pel colador. El vertader perill de tot plegat és que estem envaïts per aquest personal, forasters i bords que ens volen anorrear, intenten esborrar-nos del mapa, esvair-nos. I bravegen a les clares de ser molts. Potser ens poden fer molt de mal a mig termini. Però no ens hem d'apocar. Perquè sabem que encara que molts milions de mosques s'aboquin a la merda, aquesta no canvia la seva naturalesa i substància. Ens hem de donar fort la mà i em de ser molts i vincladissos, com les canyes de torrent. Això darrer ho vaig dir un dia a un poema. Ho repetesc avui, per si és d'utilitat.
Ho tenim mal de pelar
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
COMENTARIS
Pàgina 1 de 1
Quan una minoria acaba imposant una cosa a la majoria això es feixisme. Entés? I sino estau d'accord per què no se fa un referendum i acabam d'una vegada amb aquest tema.
Imponiendo conseguireis el efecto contrario.Mientras tengas la libertad de hablarle a tu hijo como te plazca, el catalan nunca desaparecera, es una gilipoyez.
Ho tenim mal de pelar, no. Amb gent que s´entesta a dir que dos i dos són tres, que la Terra és plana, i que la marededéu nom Joana, no hi tenim res a pelar: ni nosaltres, ni ningú. Amb gent desinformada i de bona fe, pelem-hi tot el que calgui, Però amb tots aquests altres, res, ni un segon del nostre temps, ni un bri de la nostra energia. Són activistes ensinistrats, i creixen cada vegada que els rebatem el que sigui. I voldria que qualcú m´explicàs per què se´ls dóna veu de manera continuada (una altra cosa podria ser ocasionalment, com a mostra de frikisme més o menys graciós) a IB3 ràdio: i que no em diguin que això és "pluralisme". El pluralisme és una altra cosa. Seria com convidar regularment a les tertúlies a gent que defensa que l´home no ha arribat a la lluna, o que la dona és inferior a l´home, o que asseguren que la marededéu els visita cada dia que plou, o que els negres són més beneits que els blancs: per què aquests no, i els antimallorquins sí??
Mira qui parla d'ànsies imperialistes. A qui no li sona allò d'un imperi on "nunca se ponía el sol"? Que jo recordi no era català, precisament.
Gracies Biel, gracies.
Pàgina 1 de 1
Salut
jbm