El senyor Gerardo Díaz Ferrán no és un "mindungui" qualsevol, ni el seu soci Gonzalo Pascual tampoc. El senyor, diguem, Díaz és el president de la CEOE, és a dir, per si qualcú no ho sap, el president de la patronal espanyola, o sigui, de la mateixa banda d'eminents economistes -això, com el valor dels militars, se'ls suposa- i empresaris que dirigeixen l'economia imperial.
Fa uns mesos, el senyor Díaz es va aixecar de la taula de negociacions en què participaven els també eminents i benèfics sindicats Comissions Obreres i la UGT, i el democràtic i social, segons la Constitució Espanyola, govern d'Espanya, perquè ni el govern ni els sindicats en principi no acceptaven la recepta que la patronal volia aplicar a la crisi econòmica.
Com que el problema de la crisi, tothom ho sap, no té res a veure amb la deflació, la bombolla financera internacional i espanyola, la manca de producció real (llevat dels "casos" català, basc, valencià i balear), la bombolla immobiliària, l'especulació, els riscs que han assumit moltes entitats bancàries, com ara algunes caixes madrilenyes i valencianes, el Banc Santander, gran patrocinador del jutge Garzón en les seves estel·lars actuacions a Nova York, en la depredació constructora del territori, ni amb la gran corrupció pepera-psoera, valenciana, madrilenya, estatal -en comparació amb les quals les possibles mangarrufes d'Alavedra, Prenafeta, Millet o Vicens, en la meva immodesta opinió, són, presumptament, la xocolata del lloro-, com que el problema, dic, sembla ser aquest, la patronal proposava l'acomiadament lliure, la subseqüent caiguda del consum, la corresponent descàrrega dels deures fiscals dels empresaris i la baixada dels imposts als més rics.
Sàvia postura la de la patronal espanyola, comandada pel senyor Díaz. Estam en bones mans. De cada vegada millor. És ara quan es veu amb prou perspectiva la decisió de la CEOE quan va vetar la candidatura d'un català a la presidència de la institució fa un parell d'anys i la raó que tenia la campanya mediàtica que es va desencadenar a Madrid contra la possibilitat que un fenici pogués dirigir l'emèrita institució. Dio mio, la Chiesa en mani dei catalani!, com cridaven alguns papistes quan els Borja (Borgia) varen accedir al papat (enunciat desesperant també per als blavers actuals).
La CEOE la va encertar en nomenar president el, diguem, senyor Díaz. La prova és que l'empresa aeronàutica d'aquesta llumenera, Air Comet, ha fet fallida, ha deixat set mil passatgers tirats pel món, ha acomiadat el cent per cent de la plantilla, ha perdut els tretze avions que tenia, ha contret un deute de cent milions d'euros i deu setze milions a la Seguretat Social, entre altres proeses managerials, i l'estat benefactor ens depredarà un quants milions d'euros més a catalans, valencians i balears perquè la imperial gallina espanyola continuï el seu vol.
PS: A damunt la grossa ha caigut a Madrid, gaudim de les cadenes de televisió de Pedro J., d'Intereconomia, i d'altres, i d'aquí a dos dies ens quedam sense el canal 33 i totes les cadenes catalanes.
