Deia ahir Alexandre Ballester al nou 2010 "siau benvingut". Sí, qui dia passa any empeny. I que passat Reis, inexorablement, arribarà Sant Antoni, foc, dimonis, espinagades, ximbombes, gloses, fred... La tradició es mescla amb la modernor, des de beneïdes a piromusicals, exposicions nombroses i mostra gastronòmica de l'anguila. Tradició que avui vespre escenifica la prohomènia i que reuneix l'Obreria de Sant Antoni i l'Ajuntament, que anunciaran el clamater/a d'enguany. I demà, el parlament pòrtic d'Alexandre Ballester.

Hi ha actes que formen part de la tradició, de què d'una manera o d'altra ens hem amarat els poblers i que conviuen amb la quotidianitat d'un poble... L'olor dels forns que couen les espinagades, la murta convertida en rest pels obrers i que endomassa la placeta de l'Església. Banderes antonianes a balcons i finestres. Completes, esclató de foguerons. Dimonis encalçant, imatges del foc mesclant-se amb flaire d'herbes dolces, vi de la nostra terra, gintònics i pomades de la nit bruixa i ximbombada.

Avui comencen nou dies de parèntesi que culminaran el 17 de gener a la plaça Major com ha de ser, amb el ball dels caparrots al migdia, amb ressaca inclosa i suportada amb orgull. Un pobler, una poblera, no fa l'anguila, durant nou dies viu i menja (...anguiles?), i la crisi se la tira a l'esquena. I, després de les beneïdes, a jeure que Sant Sebastià espera.