A Barcelona han inaugurat una petita flota de taxis rosa. La cosa deriva dels continus abusos, bromes picants i insinuacions barroeres que els taxistes mascles fan a les bones senyores de totes les edats, les quals, gràcies a aquesta nova línia de cotxes, podran gaudir d'un xofer de sexe femení. Pel que es veu, això és de cada vegada més habitual trobar-ho en alguns països de l'Amèrica del Sud, on les dones són tothora empaitades per motius libidinosos. També hem sentit comentar el mateix d'altres contrades, per exemple el metro del Japó, on les fèmines són acuitades de manera vergonyosa.
Tot això és lamentable i mereix la nostra reprovació, sobretot quan ens adonem que és entre nosaltres -a Barcelona, i potser a Palma ho trobarem a curt termini- allà on trobem rastres d'aquestes conductes, les quals ens evidencien que encara calen molts passos per arribar a un punt de salubritat en les relacions entre sexes, lluny de molèsties i de sòrdides caceres. Fet i fet, però, la dels taxis rosa em sembla una pèssima solució, més aviat evidencia una regressió que no pas un progrés: tornem al temps de les segregacions, potser ja no entre races -seria un escàndol!-, però sí entre els sexes.
Tendim a fer de les nostres particularitats uns trets singularíssims; la política de quotes proposada des d'alguns sectors ideològics implica que només les dones poden entendre les dones, ja que són elles les úniques que poden donar aquella "perspectiva de gènere" tan necessària, ens diuen, per fer polítiques més sensates i justes. Segons moltes feministes, és impossible que un home arribi mai a comprendre una dona -les seves necessitats i exigències- tot i que jo, com a home, crec que puc ser perfectament representant per una dona, la qual és totalment capaç d'entendre la meva "perspectiva de gènere" -suposant que això, en el meu cas, existeixi. Rere la niciesa dels taxis per a dones hi nia la mateixa idea: tan sols una dona serà sensible a una feminitat no només entesa com a reclam sexual. Les dones amb les dones s'entenen; els homes lluny, fem un cop d'estat al seu poder fal·locràtic!
Deploro que les dones siguin assetjades sexualment pels homes, però la culpa és dels homes eixelebrats, i la solució al problema passa per l'apropament, la comprensió, l'eliminació de barreres, la cultura. Als assetjadors de dones se'ls ha de perseguir, fins i tot castigar si les insinuacions passen del caliu poca-solta al foc que crema i socarra. Però dividir, trencar l'espai públic i fer bàndols irreconciliables, com si no estiguéssim condemnats a fer vida en comú, em sembla que només fa que fomentar el malentès i la preservació del problema. A la llarga, els homes i les dones ens necessitem, no només per motius purament biològics, sinó per donar sentit a les nostres aventures vitals: la trobada amb l'altre ens significa. Renovem-nos, enriquim-nos mútuament, deixem-nos estar de troncades i sectarismes. Adam i Eva van ser expulsats del paradís, però hi ha indicis que partiren en el mateix taxi.
