En els primers dies del 1505 el papa Juli II mana que vagi a la seva cort el famós artista de Florència Miquel Àngel, el qual havia estat força recomanat al pontífex per l'arquitecte Giuliano da Sangallo. Miquel Àngel Buonarroti es posava, doncs, en marxa cap a Roma, tot i deixar a Florència diferents contractes sense complir, però algú l'havia advertit dels riscs que significava no fer cas a la primera crida d'aquell Juli II, home que destacava per la seva impaciència. En arribar a la ciutat santa, Miquel Àngel s'admirà dels canvis haguts a la urbs, després del llastimós estat en què l'havien deixada els Bòrgia. Li sembla una ciutat neta, molt activa, en plena reconstrucció.
Miquel Àngel contactà tot d'una de la seva arribada amb nombrosos amics del món de l'art, com Sangallo, Galli, Balducci... Li donaren ordre de presentar-se a Juli II i així ho va fer.
Juli II era un home prim, auster en la seva figura, amb la cara coberta d'arrugues i ornat amb una barba llarga i grisenca. Només amb una ullada ja es podia comprovar que gaudia de gran energia, de forta personalitat, d'esperit violent, de caràcter irat. La gent propera i llunyana li tenia por. El papa li exposà aleshores les seves idees i projectes que es plasmarien en obres mestres, com la capella Sixtina.
Després, Miquel Àngel llogà un habitatge prop del Tíber i el castell de Sant Angelo, un indret que li permetria treballar amb calma, sense el trull que s'advertia proper als palaus. Fets els plànols de diverses obres, es volgué traslladar personalment a Carrara, on havia d'escollir els blocs de marbre que li semblaven més adients. Els marbres arribaren a Roma en vaixell, pel Tíber i això fou justament al cap d'un any. El papa li havia avançat diners, però l'artista, després de la compra del material, ja no tenia un cèntim.
Havia de menester sous per a mantenir-se, comprar eines i productes de primera necessitat i pagar el lloguer de l'habitatge, trobant taula parada a casa d'alguns dels seus amics. Veient així d'apurada la seva situació econòmica, Miquel Àngel pregà al papa alguns diners més per anar marxant. Però Juli II s'enfurismà, reganyant-lo llargament, dient-li que tenia les butxaques foradades i que havia de tenir més ajustades de les despeses.
Afegí que no li donaria una moneda més mentre no li entregàs tan prest com fos prossible la primera escultura. Serien mesos de feina i no podia viure de l'aire, Amb dolor al cor i tristesa infinita, demanà un préstec al seu amic Balducci. Aquest, per sort, era el nou gerent propietari del banc que havia tingut Jacobo Galli, mort mesos enrere, i li pogué concedir dos-cents ducats.
Acabats els diners, s'entregà un dia d'abril al palau del papa. Era dissabte. Li digueren que tornàs dilluns. Hi tornà dilluns, dimarts, dimecres, dijous, sempre amb resultats negatius, puix que Juli II no el volia veure i no el deixaven entrar. Miquel Àngel No pogué suportar aquella humiliació. Tornà a ca seva i escriví una nota al papa que deia: "Santíssim Pare: avui m'han negat l'entrada al vostre palau per ordre vostre, per la qual cosa us faig saber que d'ara endavant si em necessitau o em voleu veure m'haureu de cercar a un altre indret, però no a Roma".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.