Si el 2010 aconseguíssim que el rei donàs compte dels doblers públics que rep, molts pensaríem que l'any havia valgut la pena. I és que enguany el nostre cap d'Estat vitalici i hereditari rebrà nou milions d'euros dels Pressuposts Generals de l'Estat més set que es mantenen "dissimulats" en els pressuposts d'altres ministeris. D'aquesta manera el sou dels 130 funcionaris, els agents de seguretat, el manteniment dels palaus, els iots, com també els viatges a l'exterior, entre d'altres, tenen la seva assignació bé sigui en Patrimoni Nacional com en el Ministeri de Defensa o Interior. Mira, així ningú no podrà negar que la cosa està ben organitzada pel Borbó i la seva família; un sou públic de nou milions, despeses al marge, amb el qual fa i desfà el que vol sense donar explicació. De tot plegat segurament el que crida més l'atenció és que aquesta història, que sembla treta d'una monarquia absoluta, succeeix al segle XXI, aquí, en una democràcia europea. I és que al marge de la xifra de 16 milions d'euros els que pensam que la democràcia va de la mà amb la igualtat i la transparència ens resulta inexplicable com la interpretació absurda d'un article de la Constitució pot encobrir un greuge democràtic d'aquestes magnituds.
No fa tants anys quan l'etern príncep britànic es va casar amb segones núpcies vam saber el cost global i per conceptes de tot l'espectacle, igual que d'altres monarquies europees. Mentrestant, aquí, al nostre Regne de pin i pon, no sols no s'aclareix res, sinó que el rei accepta regals personals d'empresaris amb noms, llinatges i, evidentment, interessos. Tenim, doncs, un monarca irresponsable políticament i sense cap obligació de donar comptes que s'erigeix, blindat per una Constitució quasi inamovible, com a àrbitre i màxim representant dins l'àmbit internacional. Encara que tots ja sabem que el valor de la monarquia és, sens dubte, una qüestió subjectiva, no deixa de ser una paradoxa la relació entre el preu i la tasca no ornamental que duen a terme els membres de la família Borbó. Discursos d'eficàcia i república al marge, pareix que aquest 2010 s'ha encetat de bell nou el debat sobre la necessitat o no d'aclarir comptes. Pel que sembla, el rei no està dispost a passar per aquest "sedàs" públic i notori i, en conseqüència, els sempre dòcils i monàrquics socialistes es prestaran a avortar qualsevol iniciativa que incomodi el monarca. Supòs que aquestes servituds són el preu del nou model socialista.
Periodista
