La senyora Fernández-Segade, mascaró de proa

El creuer Baleares ja té un veritable mascaró de proa en la persona de la senyora Marisé Fernández-Segade. Si més no, fa costat de manera notòria a Arca, la Cambra de Comerç i el Círculo Balear, en el manteniment del grup escultòric de la Feixina. La senyora Marisé és la presidenta de l'Associació de Veïns del barri de Sant Jaume, col·laboradora d'Arca -l'entitat pionera en defensa del monòlit- i de la Fundació Rotger-Villalonga. També és coneguda per la protecció que dispensa als arbres de l'espai urbà, atès que l'any 2000 va protagonitzar tot un seguit d'accions èpiques a favor de les acàcies del Passeig Mallorca. Ara els seus esforços es centren a aconseguir salvar el monument al Baleares dels barrobins, i ha lliurat a Aina Calvo una carta on n'argumenta el perquè, amb dues mil signatures, encara que, de moment, n'hem de descomptar tres, perquè Pimeco, el Lul·lià i el Club Nàutic de Cala Gamba neguen haver-la signada. Tampoc no tenen gaire importància les dissidències, encara que siguin significatives, perquè ja sabem com van aquestes coses. Un comentari, un compta amb mi per al que vulguis, i ja tenim el malentès. Tanmateix, la senyora Marisé Fernández-Segade no juga gaire net. Afirma a UH (edició de dimecres passat) que la mouen criteris culturals i humans, en cap cas ideològics. I això no és del tot cert. O, si més no, se'ns fa difícil de creure, atès que la senyora Marisé és parenta en primer grau del senyor Emilio Fernández Segade, un contraalmirall de la marina espanyola que va fer tota la carrera amb la Dictadura. No és, per tant, imparcial, llevat que sigui com la comunista Constancia de la Mora Maura, l'ovella negra d'una família de dretes. Altrament, els arguments que addueix per a justificar el monòlit freturen de consistència. La senyora Marisé parla dels mariners que anaven amb el Baleares com si fossin equiparables a les víctimes de l'avió d'Spanair que va estavellar-se a Barajas. I per endolcir la píndola hi afegeix una cullerada d'humanisme xovinista: entre els desapareguts hi havia setze infants mallorquins. En conclusió, nega la simbologia feixista del monument -d'altra banda tan manifesta a la mateixa pedra i en els actes inaugurals- perquè "lo que tienen que entender todos es que es el recuerdo de una tragedia que afectó a muchas familias mallorquinas, no un símbolo político". Ai, senyora Marisé, María José...! La tragèdia que va afectar moltes famílies mallorquines reposa a les cunetes. I ara no veu que en el seu argumentari pesen més els sentiments que la raó...? Potser si ens revestim amb la innocència dels albats podrem arribar a admetre que les víctimes no portaven uniforme i que en realitat eren mariners que havien sortit a fer gamba. Però ja em dirà què hi feia a bord Herr Jürgen Jensen, un nazi de pes. Per si no ho sap, senyora Marisé, viatjava vestit de paisà per tal de no ésser detectat pels serveis del Comitè de No Intervenció i figurava en nòmina de la Legió Còndor. A la postguerra descobriren una placa en honor seu a l'arsenal marítim de La Carrara, a San Fernando. Deia: "A la memoria de Jürgen Jensen, caído en el crucero Baleares, muerto por Dios y por la patria". Encara hi és. I a un dels laterals porta la creu gammada.