Política i carn de bou
Aquesta setmana passada, el debat sobre els bous i les corregudes ha tingut ocupat el Parlament de Catalunya. Algú podria pensar que és una pèrdua de temps, en l'actual conjuntura de crisi econòmica -a més de tibantor institucional entre Catalunya i Espanya- dedicar-se a discutir aquestes bagatel·les; és cert, debatre sobre la prohibició dels toros pot ésser molt edificant -hi ha arguments dignes a banda i banda-, però sembla millor dedicar esforços a provar de solucionar els problemes de la gent -l'atur, les infraestructures, les millores en educació i sanitat, els impostos...- en lloc de consagrar-se a polemitzar sobre el dret a la vida dels bous o de les mosques vironeres. Però bé, aquesta ha estat la realitat, el debat ha tingut lloc i els prohibicionistes han aconseguit que institucionalment s'hagin fet passos cap a l'eradicació de les corregudes de bous a Catalunya. Una cosa és curiosa: els animalistes busquen esborrar del mapa les corregudes de plaça i torero, però no els correbous, tan tradicionals, per exemple, a València; és a dir, que en el fons es tracta -suposo que per molts devots prohibicionistes- d'un debat d'identitat, amb el qual s'intenta esgrimir una idea de puresa catalanista, fent fora una tradició que es relaciona amb Espanya, el gran enemic. Això em sembla un error. Empunyar la idea d'una catalanitat pura, sense ingerències externes, sense hibridacions ni mestissatges no és avançar cap a la Catalunya lliure o independent, sinó radicalitzar el debat, treure de l'armari un espantall arnat i posar-se en situació de fer el ridícul. Els pobles i les seves tradicions -amb independència de l'opinió que aquestes ens motivin- són entitats vives, evolucionen, són fruit de contactes amb altres cultures, les quals arrelen i agafen vida pròpia. El gran historiador Eric Hobsbawn ha demostrat en una de les seves obres -La invenció de la tradició- que moltes de les festes tradicionals que a dia d'avui volem lluir com a trets identitaris no tenen més de dos-cents anys; i que fins i tot -això ho afegeixo jo-, en molts pobles hi ha inventors de tradicions, com per exemple a sa Pobla, on Alexandre Ballester ha exercit en més d'una ocasió aquest paper demiúrgic. Els prohibicionistes catalans, doncs, en el fons, no volen sinó crear una tradició -la Catalunya sense toreros-, però no per la força de l'evolució moral de la societat, sinó amb l'imperatiu de la llei. El meu parer és que cada un dels dos bàndols podria buscar millors coses en què pensar; els amics dels bous podrien dedicar-se a provar d'esborrar de la faç de la terra el sofriment humà: hi ha massa homes i dones que pateixen encara, per un o altre motiu, per haver de dedicar esforços a salvar la vida a uns bous el naixement dels quals només es permet perquè puguin morir després de mala manera. I els taurins també podrien fer el mateix, no provant de dissimular l'excitació sexual i sensorial que els provoca el sacrifici de la bèstia amb raons pretesament intel·lectuals o amb cites de Lorca. Crec que els bous fan bé d'envestir el torero: representa perfectament la nostra estupidesa.
Escriptor
- Arruixada ciutadana contra Marga Prohens
- Un centenar de residents estrangers de Calvià obtenen el diploma de foraster
- Assemblea de Docents: «Els acords de PP-Vox, quan arribin als centres, seran paper banyat»
- Lluís Llach congrega multituds també amb els seus llibres
- [VÍDEO] Cañadas (Vox) reconeix que volen aconseguir que l’ensenyament sigui «tot en espanyol» excepte l’assignatura de català
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
M'he fixat fa temps que Joan de Balafia és un opinador professional. Està convençut que ell aclareix i posa fi a qualsevol controvèrsia que originin els articles. Idò no. Joan de Balafia només té la seva opinió, com tothom. No és ni més llest ni més colló que els altres. Jo, Joan de Balafia, l'únic que pretenc dir és que si hi ha braus és perquè hi ha corregudes. El dia que desapareguin les corregudes desapareixeran els braus. Si això és el que volen les majories, ja m'està bé.
Tomeu, que una cosa és s'arquitectura i una altra sa finalitat amb què es construí s'edifici. Així podríem tombar totes ses places de braus i totes ses esglésies, mesquites, sinagogues, escorxadors, palaus, castells... Per altra banda, estic bastant d'acord amb ses idees que expressa en Pere
Pere, t'has posat tràgic. Un bou només és un bou. Que és cruel matar-los d'aquesta manera? és clar que sí, però dins la llarga llista de crueltats acceptades al món amb anormal normalitat, aquesta tan sols no puntúa. Pensa que si hi ha braus, és perquè hi ha corregudes, si no, ja haurien desaparegut, com els muls. Les corregudes són, provablement, l'única garantia de supervivència que tenen aquests animals. A mi me la bufen els bous i me la bufen els símbols d'espanyolitat, però m'emprenya aquesta brutal alienació que sofreix el món, Els toros són un tret diferencial, i just per això ja consent a mantenir-los. Segur que els que volen abolir les corregudes, en visitar Roma, s'extasien davant el Coliseu. Els record que aquest símbol d'Itàlia era un lloc on durant segles s'hi torturaven i mataven persones.
Ah, i em deixava una cosa al tinter: L'"imperatiu de la llei" en un país democràtic representa exactament l'evolució moral de la societat. El sufragi universal, la sanitat pública, el dret a les pensions, l'abolició de l'esclavisme, el dret a l'habitatge, el dret al treball, el dret a la llibertat d'expressió, el dret a la interrupció voluntària de l'embaràs, etc., etc., s'han assolit gràcies a l'imperatiu de la llei. Per tant, no sé a què ve aquest malestar del Sr. Comes perquè es vulgui acabar amb els toros per imperatiu de la llei. Ho ha triat un parlament sobirà que representa la voluntat (fruit de l'evolució moral) de la societat. Ni més, ni menys.
L'article que fa el Sr. Comes en defensa de les corridas, per bé que dissimula aquesta posició suggerint-hi una equidistància (entre contraris i defensors de tal bestiesa) absolutament inexistent, m'anima a dar-li el gust de la polèmica que sens dubte cerca. Si no, no s'entendria que parli dels abolicionistes com a "devots prohibicionistes", "animalistes", "prohibicionistes catalans", i no com a abolicionistes del maltractament i la tortura als animals. En canvi, als defensors de la bestial fiesta nacional española els anomena, senzillament, "taurins". Com veieu, jo no m'amac del que pens, i no som equidistant (com no ho és tampoc el Sr. Comes). Afirma el col·laborador que "sembla millor dedicar esforços a provar de solucionar els problemes de la gent". Molt bé. Sàpiga que per a molta gent el fet de viure en una col·lectivitat que celebra com una festa la tortura sanguinària a un animal és un autèntic problema, juntament amb l'atur, la sanitat i l'educació (i és un problema fortament relacionat amb la salut mental i amb l'educació). I sàpiga que els activistes i els polítics que "perden" el temps amb aquestes bagatel·les dels toros, també dediquen el seu temps a altres problemes tan importants i a vegades més. Què li fa pensar que treballar en aquest punt els impedeix treballar en altres? Estic segur que el Sr. Comes, a més de dedicar temps a defensar les corridas també fa altres activitats, probablement més profitoses per a la comunitat. Diu, com a retret, que "els animalistes busquen esborrar del mapa les corregudes de plaça i torero, però no els correbous"; clar, és que són coses molt diferents. La tortura i mort són graus que deixen els correbous en un altre nivell. De totes maneres, tampoc no juraria que molts dels abolicionistes no haguessin fet alguna acció contra altres diversions que impliquin el maltractament, per bé que més suau, d'animals. I sia com sia, trob que no és correcte pretendre invalidar una lluita contra una salvatjada amb l'argument que no es lluita contra d'altres. Cadascú és lliure de lluitar contra el que vulgui, i a favor del que li plagui. També diu que "empunyar la idea d'una catalinat pura, sense ingerències externes, sense hibridacions ni mestissatges no és avançar cap a la Catalunya lliure o independent..."; però bono, Sr. Comes, qualsevol diria que els abolicionistes són els que volen expulsar els immigrants, els que defensarien a capa i espasa ("empunyant" qui sap quines armes) la puresa de sang... No tenc cap prova que aquestes actituds no siguin més habituals entre la gent "taurina"... En fi, que demanar i "perdre" el temps perquè no es torturin pobres bèsties, no té res a veure amb actituds excloents o nazis com vol suggerir sibilinament el col·laborador mencionat repetidament. Usa després l'argument que molts trets dits identitaris no tenen més de dos-cents anys. Molb bé doncs, apliquem aquest criteri als toros i eliminem-los del mapa; realment, no són tret identitari de ningú, i per tant ningú se'n pot sentir ferit, ni "Espanya, el gran enemic" (són paraules del Sr. Comes). Finalment, en una mostra més de la impecable equidistància, demana als taurins que no dissimulin "l'excitació sexual que els provoca el sacrifici" (hem de reconèixer que els trata de sàdics, en una actitud autocrítica certament lloable), i en canvi als abolicionistes (ara els diu "amics dels bous") que es dediquin a esborrar de la terra el sofriment humà. Molt bé, procuraré seguir la seva ensenyança. Però, hem de sobreentendre que els taurins ja s'hi dediquen, a esborrar de la terra el sofriment humà? Perquè és clar, deixar com en una balança el confessar el propi sadisme (cosa que pot suscitar una mica de vergonya, però un cop feta, ja està: és com sortir de l'armari) amb la missió hercúlia d'acabar amb el sofriment a la terra (quan el gran capital que ostenta el poder bàsicament té objectius ben divergents amb aquest) no sembla massa equitatiu. Posem-nos tots a esborrar el patiment humà, i els que encara tinguin temps, que treballin per millorar l'educació, la sanitat, el transport públic, la llibertat d'expressió, i la qualitat de vida dels nostres amics els animals.
Fa anys, un eminent polític mallorquí (sí, no rigueu, abans teníem polítics eminents) va suggerir al GOB que si de veres volien protegir els voltors de la Serra de Tramuntana, en greu perill d'extinció, el que havien de fer era organitzar bregues de voltors. Ho dic perquè totes aquestes persones ben intencionades que volen abolir les "corridas" ja poden començar a pensar què putes farem després amb els toros, aquests nobles animals que són el símbol de la nostra estimada Espanya. Que consti que ni me sent espanyol ni m'agraden els toros; però també m'emprenya ser engolit sense compassió pel globalisme vulgar i alienant.