Vaig començar a escriure els Jardins d'altri, a imatge del que feia -amb molta més classe i gràcia que un servidor- l'escriptor argentí Adolfo Bioy Casares. Recuper l'esperit més genuí del seu llibre De jardines ajenos, tan aficionat a recollir declaracions, anuncis i cartelleria diversa ( per exemple: a l'entrada de Puebla -Méxic- una pancarta grossa proclama: "No somos como dicen"). Per això, aprofit que Joan Guasp em fa arribar un recull d'avisos d'aquests que es pengen als batiports de les esglésies i en faig una triadella: "El pròxim dijous, a les cinc, es reuneix el grup de mares: aquelles dones que desitgin formar-ne part, vagin a veure el rector al seu despatx". "El grup que treballa l'autoestima i la recuperació de la confiança es reuneix els dimecres a les set. Per favor, entrau per la porta de darrere".
"Al grup de dones de la parròquia: pensau que el pròxim diumenge hi ha el mercadet per a beneficència. És una ocasió magnífica per a alliberar-vos de les coses inútils que fan nosa a ca vostra. Duis també els vostres marits!". "El torneig de bàsquet de les parròquies s'acaba amb el partit de diumenge: veniu a animar els nostres, hem de derrotar Crist Rei!". "El preu del curset sobre 'Oració i dejuni' inclou les menjades". "Avís: el dia de Pasqua el rector encendrà la seva espelma del ciri pasqual. Els diaques encendran la seva de la del rector i després encendran, un per un, tots el feligresos de la primera fila i així successivament fins que s'encendrà tota l'església". "El pròxim divendres hi ha el tradicional sopar de mongetes. A continuació seguirà el tradicional concert".
Les coses que ens fan gràcia, mescles d'equívocs, escatologia, mofa, sexe, sàtira contra el poder, embarbussaments... Dins aquestes sempre ens apareix el lèxic com una eina quan es canvia la imprecisió per l'engany, pel doble sentit i finalment per la connexió amb l'inconscient (Freud dixit: L'acudit i la seva relació amb l'inconscient). Per exemple, algunes de les demandes que es fan a les apotecaries, arreplegades per Carlos García Costoya a Anécdotas de farmacéuticos: ¿Turno de guardia o en guardia?: aspirines "fluorescents" per efervescents; calmants "contaminats" per vitaminats; "profiteroles" per profilàctics -o sia condons-; supositoris de "nitroglicerina"; aigua "exagerada" per oxigenada...
Continuant en aquesta mateixa línia, les traduccions mal fetes o fetes malament a posta condueixen allà mateix. Ja coneixen el rànquing de traduccions literals mallorquines: Quedó alfombrado (Quedà astorat); No pudo decir ni ciruela (No va poder dir ni pruna); Voy a colgarme (Vaig a colgar-me, per anar a jeure), etc... D'aquesta mateixa mena: la carta, en un restaurant era The Letter, traducció literal a l'anglès, i al mercat de la Boqueria n'hi ha qui han vist traduït mel i mató, com honey and killed, anunciant per tant que venien "mel i assassinat". Steak to the iron, era un bistec a la planxa... Per compensar, en un spa d'Andorra, les traduccions automàtiques havien transformat el seu "Bar Inglés" com a "Bar Engonals"...
Els agradarien, en aquest sentit, els Exercicis d'estil de Raymond Quenau -on juga amb les llengües, les mortes, les escrites i les parlades-; vegin l'exemple de llatí macarrònic, dialecte francès: Sol erat in regionem zenithi et calor atmospheri magnissima. Senatus populusque parisiensis sudebant. Autobi passebant completi. In uno ex supradictis autobibus qui S denominationem portebat, hominem quasi junum, cum collo multi elongato... Traducció aproximada: Al migdia, feia molta de calor, i els parisencs suaven. Els autobusos passaven plens. Dins un que duia una lletra S, un home ja gran amb un coll molt llarg...".
De totes les maneres, a l'hora d'usar incorrectament el lèxic, per no dir embullar de la forma més garrafal, els polítics hi destaquen, sobretot els que volen explicar l'inexplicable, en aquest cas els americans, vegeu tres exemples. Bill Clinton, mentre compareixia davant el gran jurat pel cas de la fel·lació de Mònica Lewinsky: "Depèn de quin sigui el significat de la paraula 'és'. Si 'és' significa 'és i mai no ha estat', això és una cosa; si significa 'no hi ha res', aleshores va ser una declaració completament certa". Donald Rumsfeld, secretari nord-americà de Defensa, sobre les motivacions de la guerra d'Iraq: "Les informacions que diuen que alguna cosa no ha passat sempre em resulten interessants. Hi ha coses que sabem que sabem. També n'hi ha de desconegudes conegudes, és a dir que sabem que hi ha coses que no sabem. Però també hi ha coses desconegudes que desconeixem, les que no sabem que no sabem". George Bush, president dels EUA: " Jo sé el que crec. Continuaré expressant el que crec i en què crec. Crec que el que crec és el que crec i és el correcte". Però a través de l'embull, pel forat del moix del discurs, hi surt alguna veritat.
El mateix Bush: "Els nostres enemics són innovadors i tenen recursos, i nosaltres també. No deixen mai de pensar en noves maneres de fer mal al nostre país i a la nostra gent, i nosaltres..., tampoc". Els tres han tengut o haurien d'haver tengut problemas amb la justícia. Però segons explica Andrea Camilleri a No sabeu pas (els amics, els enemics, la màfia), al capítol Giustizia, els sicilians tenen, de la senyora que es tapa els ulls mentre mesura, opinions no molt allunyades, direm, de les que tenen... a tot l'àmbit mediterrani: Cu havi dinari e amicizia teni'n culu la giustizia (Qui té amics i doblers es passa la justícia pel cul); La furca è pi lu poviru, la giustizia piu lu fissa (La forca és per al pobre, la justícia per al beneit); Lu codici è fattu da li cappedi pi jiri'n culu a li coppuli (Els senyors han fet els reglaments per donar pel sac el poble; I processi sono come muluna (els judicis són com els melons..., fins que no els has encetat, no saps com són). Dins el tirany dels equívocs, aquest, per acabar, que agaf del llibre de Llorenç Valverde, Amorrats al teclat (2009), és la definició d'Universitat: "Lloc on hi ha doctors que no recepten medecines i rectors" -o rectores- "que no canten missa". Amén.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Quin article més bó.....d'escriure. Realment podria ser un xat, ja que l'articulista escriu com si fos a un bar contant anècdotes i a més el contesta el seu amic en J.Guasp. Per fer això s'usa el Facebook
Quan vaig estudiar oposicions vaig tenir un temari en català que era traducció automàtica des castellà. En un passatge determinat que parlava de s'estatut d'autonomia balear sortia s'expressió "Títol VAIG VORE", és a dir "Títol VAIG VEURE". Clar, s'estatut, s'antic si més no, constava de sis títols, en es passatge aquest es parlava de sa reforma de s'estatut, per tant, feia referència an es darrer títol, an es número 6; com que en es text estatutari (i a sa constitució i a qualsevol llei), es títols i es capítols, a diferència des articles que són grafiats en caràcters àrabs, ho són en caràcters romans, es dedueix que en es text castellà deia "Título VI" i a s'hora de traduir-ho automàticament no s'interpretà es "VI" com a nombre romà sinó com a mot i passà allò que passà. Si sa tradució hagués set des català an es castellà i s'hagués parlat d'un títol sisè o d'un títol novè ("Títol VI" i "Títol IX" respectivament), sa traducció segurament hauria sét "Título VINO" i "Título SALE"
Quin article més bo!
Climent, fa uns anys, quan encara es feia la mili, vàrem donar "cobijo" durant uns quants mesos al fill d'uns amics nostres madrilenys. Es deia Jorge. Un dia que feia fred, una de les meves filles, que s'estava escalfant al braser de la camilla, li digué: "Acércate, Jorge, que hay fuego". En Jorge va sortir corrent de casa! Una altra filla, en una altra ocasió, li digué: "me duelen los zapatos", i en Jorge es posà a riure. El pitjor va ser quan mon pare, discutint amb en Jorge de futbol, d'un Madrid-Barça, li exclamà: "Y los cojones del asno, Jorge!"