Joan Barceló

Novembre rarenc, hivern primerenc

Joan Barceló14/11/09 0:00

El novembre continua enguany fent les seves rareses meteorològiques i aquests dies consisteixen en una segona entrega de l'estiuet de Sant Martí. La situació d'estabilitat, amb temperatura suau, gairebé tropical a la nit, allunya momentàniament la pluja. S'acaba, d'aquesta manera, una primera quinzena de novembre que ha tingut de tot. Ara l'anticicló ens envolta, en lluita amb la tardor. El nostre territori presenta unes zones de contacte entre masses d'aire diferents que al cap i a la fi són les que condicionen el clima illenc. El novembre és una terrible confrontació de contrastos. Les dues cares de la moneda conviuen en un novembre que convida a la cercada de bolets, esclatasangs i gírgoles.

PER SANTA GERTRUDIS LLAURA QUAN PUGUIS. Aquest diumenge el santoral ens proporciona a Sant Albert el Gran, patró dels naturalistes, científics, químics, filòsofs i mags, invocat per poder superar fàcilment un examen que coincideix en el calendari amb Sant Leopold, patró de les famílies nombroses. Dia 16 se celebra Santa Gertrudis, que sol protegir de rates i ratolins. La lluna farà el girant a les 20 hores i 15 minuts, començant la lluna nova de novembre, tan important per a les matances del porc. Diuen que si surt ennigulada, abans de vuit dies serà banyada.

QUI TÉ TINYA, EL CAP SE GRATA. Dimarts que ve és Santa Isabel d'Hongria, princesa que va abraçar la pobresa, viuda, el seu matrimoni només va durar sis anys i patrona dels que per viure han de captar i també dels forners. Invocada contra la tinya, una malaltia contagiosa gairebé desapareguda però que ha donat peu a algunes dites com 'més dolent que la tinya', dit d'una persona o una cosa molt dolenta. Solia produir molta picor la tinya. Dimecres és Sant Romà, invocat per fer parlar bé i divendres, dia 20, serà Sant Benigne, que invocarem perquè ens destapi el nas.

ELS ARBRES DE PINYOL. Diuen que pel novembre s'enterren i pel maig surten al sol. És indicat en aquest temps sembrar tota classe de llavors arbòries. El ritme de la natura obliga a esperar, sobretot en la sembra de fruiters tradicionals de les Illes Balears. Per cert, no escopir el pinyol significa no tenir cap dificultat per a una cosa o fer-la molt naturalment i sense esforç. Sortir com un pinyol de cirera és mostrar irritació. En canvi, les noces o les festes poden ser de pinyol vermell: de gran qualitat, excel·lents. A Menorca, d'això, se'n diu de pinyol dolç. Potser per aquest motiu els albercocs de pinyol dolç porrerencs són els millors.

ELS ALLS SEMPRE TREUEN. Som als dies adequats per sembrar alls. Per sembrar-los, el gra no s'ha de colgar del tot, ha de guaitar. Antigament, quan compraven una olla nova solien fregar-li bé el cul amb alls i així durava més. També es feia la mateixa operació perquè l'olla prengués prest el bull. Als infants atacats de cucs, els posaven un rosari de grans d'all pel coll i a les persones que havien tengut una paparra aferrada, se'ls fregava un all per damunt i això llevava el dolor i el verí. Un refrany recomana sembrar-los ara: si vols un all bo i fi, sembra'l després de Sant Martí.