Semiologia de “La cabina”

Escoltant la repetitiva necrologia de José Luis López Vázquez, he intuït com de complicada degué ser la semiologia de La cabina, el 1972. Ara ho seria més, entre altres coses perquè molts adolescents ja no s'impressionarien perquè estan acostumats a les mutilacions que exigeix Saw a les seves pel·lícules (de la factoria Disney, curiosament) i perquè primer els haurien d'explicar què és, o era, una cabina.

Després del franquisme, tothom s'adonà que aquella tv movie (guardonada amb un Emmy) era una metàfora de l'ofegament espiritual dels súbdits espanyols (o una ampliació del terror que patien, per tranquil·litzar-los mostrant-los que la cosa política encara podria ser pitjor), però crec que quan es va estrenar ningú no s'adonà d'aquests missatges tan diàfans (tan diàfans amb retard, és clar). Res. Dissabte en faran l'Epíleg, de López Vázquez (al D+, a les 18.45 h), aquesta entrevista feta abans de la mort (obvi, com diria Seeley Booth a Bones) i emesa pòstumament, de la qual tothom diu que si et criden per entrevistar-te és que et queda poc temps de vida. (Hi ha molt d'interès, a la xarxa, per conèixer la llista de programes pendents d'emissió).