Encara sou a temps de visitar, en el Casal Solleric, la magnífica exposició sobre John Buscema, un dels millors dibuixants de còmics de tots els temps. Record perfectament com, en els anys setanta, els infants que devoràvem tebeos a palades ens veiérem gratament sorpresos per uns dibuixos que impactaven pel seu estil realista, fort i elegant alhora. El domini de l'anatomia humana era prodigiós i ens remetia als grans autors del renaixement. Ara hem sabut, gràcies al fantàstic catàleg editat per l'Ajuntament de Palma i la CAM, que John Buscema es va entusiasmar tant per Miquel Àngel que va passar una època en la qual l'únic que volia fer era copiar l'autor renaixentista. I aquest classicisme es notava tant que nosaltres sovint mesuràvem la qualitat gràfica d'un còmic en relació al paradigma que representava l'obra de John Buscema.

Com explica el crític de còmics Florentino Pérez en l'esmentat catàleg, Buscema va néixer el 1927 i era fill d'un pare sicilià que, com tants d'altres, havia emigrat a Brooklyn, Nova York, i s'havia casat en segones núpcies amb una nord-americana. Així, en la seva infantesa, Giovanni Buscema va aprendre el dialecte sicilià amb el qual, quan va tenir ocasió de viatjar a Europa, va poder conversar amb els seus parents. Però també va descobrir que amb aquest idioma no es podia entendre amb els habitants de la Itàlia peninsular. Tot i que la seva família no va conèixer la misèria als Estats Units, sí que passaren estretors i dificultats econòmiques, fet que segurament va influir en el seu caràcter treballador, seriós i disciplinat, que recorda més la figura d'un artesà que no la d'un artista. Si bé ell sempre va voler esser pintor i va menysprear els còmics, per qüestions laborals i econòmiques va dedicar la major part de la seva vida a l'anomenat novè art, i més en concret a la poderosa editorial Marvel, de Nova York.

Aquí, va dibuixar algunes de les col·leccions de superherois més emblemàtiques, com The Avengers, Fantastic Four, Spiderman, Thor, Namor o Silver Surfer. Però la Marvel, com sovint Hollywood, estava més preocupada per la quantitat que per la qualitat i normalment Buscema s'encarregava només del dibuix a llapis, sempre magnífic, i un altre dibuixant s'ocupava de la tinta, sense oblidar el color, que en ocasions acabava de deslluir el seu treball. A més, el gran dibuixant de Brooklyn sempre va considerar que això dels superherois era més aviat un doi. Així, no és estrany que la seva millor obra se situï en un altre gènere, el de l'espasa i la bruixeria, i en un personatge, Conan el Bàrbar, a qui donaria la fesomia definitiva. A partir del 1970, la Marvel, a través del guionista Roy Thomas, va començar a adaptar amb gran èxit les novel·les de Rober E. Howarel. Però com que Buscema era relativament car, inicialment s'encarregà dels dibuixos l'anglès Barry Windsor Smith, que dibuixà un Conan jove, bell i quasi romàntic.

El 1973, a la fi, arribà l'hora de Buscema, que creà un vertader bàrbar, salvatge, poderós i dur, però no odiós ni repulsiu. El tàndem Roy Thomas/John Buscema faria història i els seus còmics, que s'editaven a Barcelona mitjançant la desapareguda editorial Vértice, ens varen entusiasmar. Eren històries per a adults, força violentes, situades en un món imaginari que copiava descaradament elements de l'antiguitat. Però era un món poblat de guerrers, monstres i bruixots dotats d'una extraordinària vitalitat pel dibuix vigorós de Buscema. I a més, aquest autor, amb el seu acurat domini de l'anatomia, ens enlluernava amb unes dones esplèndides, sempre voluptuoses, ja fossin bruixes, guerreres o cortesanes. Un motiu més per visitar o revisitar aquesta mostra que, per un moment, fa que Palma superi Nova York.