L'administració Obama acaba de fer una passa molt significativa en favor del programari lliure amb l'adopció per a les seves webs d'un gestor de continguts, de nom Drupal, que és distribuït amb una llicència lliure, la GPL. Dit de forma molt planera, un gestor de continguts, un CMS d'acord amb les seves sigles en anglès, és l'eina principal que permet mantenir actualitzada les informacions d'un lloc web i vindria a ser una espècie d'intermediari entre la base de dades -on són emmagatzemades aquestes informacions- i el sistema de visualització, en el qual intervenen el disseny i formats corresponents.
És un sistema de gestió de continguts que permet, per exemple, carregar cada dia els articles que formen l'edició digital d'aquest diari, els quals són visualitzats d'acord amb el disseny establert amb els corresponents formats, però emmagatzemats com a text a una base de dades. Serveixin aquestes rudimentàries explicacions per donar una idea de l'aposta estratègica que hi ha darrere de l'anunci fet per la Casa Blanca d'adoptar un sistema de gestió de continguts basat en programari lliure: tota la informació que emana de la presidència dels Estats Units està gestionada per una eina que els diaris més importants -com el New York Times- no s'atreveixen a descriure tal com és, atès que, per comptes de parlar de "programari lliure", parlen de "programari de fonts obertes", Open Source, un eufemisme patrocinat pel programador Eric Raymond perquè li semblava que el terme "lliure" emprat per Richard Stallman, el creador d'aquesta metodologia, era massa comunista per a l'Amèrica capitalista.
De fet, també introdueix algunes diferències significatives amb modificacions de les quatre llibertats bàsiques que defineixen el programari lliure, de tal manera que converteix el que és una filosofia -programari lliure- en un pla de negoci, el de fonts obertes. Les quatre llibertats esmentades són: a) l'usuari pot emprar el programari com vulgui; b) el pot estudiar i modificar a la seva conveniència; c) fer-ne còpies i distribuir-les, i d) crear i distribuir les versions modificades que vulgui.
Aquestes llibertats permeten que milers de programadors d'arreu del món puguin col·laborar en la creació, el manteniment i la difusió lliure i global de programes informàtics que han demostrat una eficàcia i una eficiència superior a molts d'altres, fruit d'empreses comercials, en el que vindria a ser un dels fenòmens més característics de les noves formes de fer que Internet està propiciant en aquests inicis del tercer mil·lenni.
No es tracta només de programes per a usuaris finals, sinó que també hi ha un bon nombre de programes lliures que fan funcionar la rebotiga de grans sistemes i corporacions. De fet, xifres de fa algun temps posaven en evidència que devers les tres quartes parts dels servidors d'Internet funcionaven en programari lliure. Diuen que una de les raons d'aquesta supremacia rau en el fet que, per a aquesta casta d'instal·lacions, la decisió de quin sistema adoptar acostuma a dependre dels tècnics que l'han de mantenir i, per això mateix, opten per allò que els permet oferir millor servei amb menys entrebancs.
Podria ser que la decisió de la Casa Blanca respecte del Drupal -i que ha comportat abandonar el sistema anterior, basat en programari propietari- estigui motivada per raons similars, però resulta difícil ignorar el rebombori que una decisió d'aquesta mena pot comportar, especialment després de les anàlisis que posaven en evidència la importància del paper de l'hàbil ús d'Internet i d'altres eines digitals en la campanya d'Obama. Per altra banda, cal no oblidar, per exemple, les importants aportacions econòmiques de Microsoft a les campanyes de Bush, especialment la primera, quan hi havia una demanda judicial de diverses administracions americanes per les pràctiques monopolístiques del gegant informàtic, demandes que varen quedar en no-res, tan aviat com Bush va arribar a la Casa Blanca.
El fet és que primer va ser la NASA, després va ser l'exèrcit i, ara la mateixa Casa Blanca, tots estan optant -d'una manera o l'altra- pel programari lliure. Els puc ben assegurar que ni els més pessimistes dels seus detractors no pensaven que això arribaria a passar, davant del convenciment dels de l'altre costat que era -i és- inevitable. Ara veurem quin temps costa a les administracions de per aquí arribar a les mateixes conclusions i accions. I és que cal no oblidar que la llei sobre l'administració digital marca el proper 1 de gener com a data de referència per tal que tot ja estigui funcionant. Tanmateix no dóna gaire coratge que el legislador, com els diaris, no s'hagi atrevit de parlar de programari lliure i parli només de programari de font obertes. Ja veurem què passa.
