En assumptes de corrupció política podem trescar per Madrid, València, Castelló, Galícia, Castella-Lleó, Andalusia, Catalunya, etc. Però, com deia sant Agustí, no cal sortir defora per trobar la veritat de la vida. Entrem dins nosaltres mateixos, en la pròpia nació, i hi trobarem les nostres misèries. El 10% del Parlament de les Illes està imputat.
Per si no n'hi havia prou amb en Matas i els del Palma Arena, amb la del pot de Cola-Cao i l'ex- conseller Cardona, o també els Vicens, Flaquer, Nadal i tutti quanti, la Fiscalia Anticorrupció ha imputat Munar. Recordem que, fa un munt d'anys i ja és història, una sentència del TSJ de les Balears considerà l'expresident Cañellas culpable en el cas Túnel de Sóller, però no se'l va sancionar perquè el delicte feia un parell de dies que havia prescrit. Idò no en devíem tenir prou amb un expresident del Govern imputat, i un exconseller d'Indústria del mateix govern, i amb el conseller actual de Turisme, perquè ara hagin imputat el portaveu del PP a l'anterior Consell de Mallorca i la Molt Honorable Presidenta del Parlament per la presumpta prevaricació urbanística (cas Can Domenge) comesa quan ella presidia el Consell de Mallorca governant amb el pacte UM - PP.
No ens alarmem, emperò, més del que toca. Es tracta d'imputats. "Imputat" què vol dir? Recorrem a l'etimologia, que és una font de saviesa, si més no des dels temps de Sant Isidor de Sevilla. El verb llatí puto, vol dir inicialment (no mal pensàssiu!) 'netejar, esporgar', d'aquí deriven mots com podar, amputar, i després diputar ('avaluar, assignar, destinar'), diputació ('assignació, imputació') i, com és obvi, diputat, i disputar i disputa, i reputar i... no, reputa no, que vol dir una altra cosa: no pateixin les reputades senyories, no és el cas. Com diu l'amic Portella amb ironia, no hi ha polític que s'ho valgui que mai no hagi estat "imputat".
Bé idò, en el mateix llatí imperial puto va passar a significar figuradament 'posar en clar, treure el net d'un assumpte, d'un compte' (corrent?) i, ja és de raó, significava igualment 'comptar, valorar, estimar' i, per extensió, 'considerar, pensar, creure...'.
Seguint el fil (fil-lo-lògic, diria el Montilla de Polònia), el fet que els jutges imputin qualcú no vol dir que ja el condemnin (la presumpció és d'innocència en un Estat de Dret; la condemna, en tot cas, ja vindrà després d'un judici en condicions); sinó que "només" atribueixen responsabilitats per tal que s'obri un procés i s'investigui judicialment.
I, em dirà vostè, ¿no és preocupant que la Fiscalia consideri que ha d'imputar a qualcú alguna mena de delicte? És clar que sí. De fet, n'hi ha qui creuen que un polític imputat hauria de deixar tots els seus càrrecs de representació -si més no, en tant que duri el seu processament-, i si la sentència no és condemnatòria, hom recuperarà tot l'honor i les pus belles coses que hom vulla.
Ja sé que habitualment els imputats no adopten aquesta actitud prudencial preventiva ni deixin llurs seients. Ca barret! Ni els condemnats dimiteixen. De fet, n'hi ha alguns, a la Generalitat Valenciana, que ha incomplit més de vint sentències condemnatòries per atemptar per activa i per passiva contra la llengua pròpia del país que governen. Concretament són 21 sentències del Tribunal Superior de Justícia, 3 del Tribunal Suprem i 1 del Tribunal Constitucional), mentre a la Generalitat de Camps el seu conseller Font de Mora -presumptament d'Educació- continua en el càrrec com si sentís ploure.
I després que no ens vénguin a fer maniqueisme entre constitucionalistes i "radicals". Quan es perpetra un atemptat de lesa cultura, com és el lingüicidi que s'opera al País Valencià, dividir el món entre demòcrates i violents esdevé un sarcasme; sobretot si qui blasma els "violents" és culpable davant una justícia, a les sentències de la qual fa befa.
