"Esmentant el que deia Chamfort (famós moralista francès, 1741-1794) en el sentit que els raonables han durat, els apassionats han viscut, jo vull evocar els dos anys que la França Lliure ha recorregut. Nosaltres hem viscut molt perquè nosaltres som apassionats. Però també hem durat. Ah? I és que nosaltres som raonables. El que deim des del primer dia: França no ha sortit de la guerra, el poder establert a favor de l'abdicació no és un poder legítim, les nostres aliances segueixen endavant, ho demostram amb els nostres actes, que són els combats... Certament, ens era necessari creure que Gran Bretanya ens faria costat, que Rússia i Amèrica serien integrades en la lluita, que el poble francès mai no acceptaria la derrota. Idò bé, no ens hem equivocat.

Després jo salut els combatents de tot el món i els nostres moviments de resistència en territori francès. Fins i tot, el dolorós coratge aportat a la defensa d'aquesta o d'aquella part contra la França Combatent i contra els seus aliats per tropes que abusen encara de les mentides de Vichy (cas de Síria, per exemple) és una prova falsificada, però indubtable, d'aquesta voluntat dels francesos... I puc comprovat, malgrat tot, que la França Combatent sorgeix de l'oceà... Quan a Bir-Hakeim, un raig de la seva glòria renaixent ha vingut a acaronar el front sagnant dels seus soldats, el món ha reconegut França... La tempesta dels visques, després l'himne nacional cantat amb un fervor indescriptible són la resposta de l'assistència. Ells senten també aquells, que, a casa nostra, derrere les portes, els paravents dels finestrons, les cortines, escolten les ondes que la porten...".

Aquestes paraules corresponen a un discurs, el discurs en majúscules, de Charles de Gaulle, pronunciades el 1942, quan tot s'ho jugava el gran general en el tauler de la guerra. Ho explicava en les seves memòries que en aquestes dates del 1954 sortien publicades i eren gran èxit de llibreria. El discurs seria la confirmació d'aquell primer comunicat, el 1940, que deia; "A tots els francesos: França ha perdut una batalla, però França no ha perdut la guerra. Els governants de trobada amb l'enemic han pogut capitular, cedint al pànic, oblidant l'honor, lliurant el país a la servitud.

Tanmateix, res no s'ha perdut. Res no s'ha perdut perquè aquesta guerra és una guerra mundial. Dins l'univers lliure, forces immenses no han actuat encara. Un dia aquestes forces esclafaran l'enemic. És precís que França, el dia que dic, hi presenti la victòria. Aleshores retrobarà la seva llibertat i la seva grandesa. Aquest és el meu objectiu, el meu sol objectiu! Heus aquí perquè jo convit tots els francesos, allà on es trobin, a unir-se a mi en l'acció, dins el sacrifici i dins l'esperança. La nostra pàtria és en perill de mort. Hem de lluitar per salvar-la". I la varen salvar. Les forces de l'Eix no eren eternes. Tampoc el Hitler que era vergonya del génere humà.