algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 18°
19°

Un tàndem literari (1959)

No són gaire freqüents els tàndems literaris. L'escriptura és quelcom molt personal i poques vegades es pot compartir. Però n'hi ha casos i se n'han sortit més que bé els que ho practiquen. Seria el cas, quasi anònim, d'E. & M.A. Radford, diríem un matrimoni ben avingut en les arts de l'escriptura que en aquestes dates presentava The six men, un relat que va merèixer les bones crítiques dels mitjans britànics i que era publicada a Espanya l'any següent. Per això, és ben just rompre una llança a favor d'aquella editorial barcelonina, la Molino, i en especial, la Biblioteca Oro, que en els dies grisos apropà tanta literatura d'evasió al lector del carrer i al públic més exigent de les llibreries. Els Radford no tendrien l'anomenada de n'Aghata Christie o de'n Georges Simenon, però la qualitat no li podia ser negada...

"Plovia a bots i barrals. L'aigua discorria impetuosament pels malfets canalons, escampant en el paviment el sutge i la brutor amuntegats a les teulades, i rebotia en la calçada una i altra vegada, per a desaparèixer després per les clavegueres com un frenètic eixam de gnoms ballarins. Dins la penombra del capvespre es destacava un home. El cobria un amarat abric, descolorit pels anys i que li venia gros. En caminar arrossegava unes botes deformadas i saturades d'aigua. Un ca vagarajant, tan afamagat de companyia com de menjar, trotà joguisser al darrere d'ell, allunyant-se del poal de les escombraries col·locat a la porta d'un cafè tancat. L'home allunya el pobre animal amb una puntada de peu i aquest va fugir espantat, vers al fons del carreró. Finalment s'aturà i restà assegut sobre els seus darreres per a gemegar com una ànima en pena, alçant el cap vers un cel nuvolós. L'home es va estremir encara i li llançà un pot de llauna buit amb totes les seves forces. Però el ca ja no hi era. L'home restava sol.

Mastegant un jurament es va dirigir cap a una porta que il·luminava la pipellejant llum d'un fanal de vidres entelats. En el somort i canviant resplendor es llegia una marca d'una sola paraula: Joe. Un cop situat sota el fanal, l'home mira furtivament pertot arreu i creuà l'entrada del local. El carrer restà totalment solitari. S'aturà per tal d'espolsar d'aigua el seu abric i va descendir per un tram d'escalons de fusta fins a la taverna. Va restar uns moments ullant l'obscura sala; els seus ulls, mig amagats per l'ala del gastat capell, miraven aguts i furtius.
Així, observà que un individu, abandonant la seva taula, anava vers el mostrador. Es va fixar en la situació de la seva cadira. Fregant la paret, hi avançà i deixà caure destrament un missatge en el centre de la taula. Després va desaparèixer d'escapada, sense girar el cap...". No dubtam que aquests textos enceten l'interès del lector amb una bufada de suspens que servia de dolç entreteniment en uns anys grisos que ja hem oblidat.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.