La situació actual de Sefarad ha arribat a un tan alt grau de desordre que, comprensiblement, es fa difícil fer-ne cap comentari amb una mica d'ordre. Perquè el seu desordre més pregon -perdó per utilitzar aquest adjectiu, potser seria millor dir el seu desordre fonamental- és el moral o ètic, el pitjor de tots (encara que molts no s'ho creguin). El mateix concepte de desordre sembla haver-se tornat d'allò més positiu, gairebé el màxim valor per al jovent de Sefarad. Tot ordre seria cosa de la dreta més retrograda, de les sangoneres capitalistes, de genteta que, en temps del Deseado, cridaven "¡Vivan las caenas!". El rodolí que encapçala aquest article no tenc cap inconvenient que pot resultar un pèl exagerat. De fet, de moment, Sefarad sols fa vergonya, una mica d'oi, vaja. Però està camí de fer-ne. Sí, de moment sols és una vergonya, però resulta que ningú no sembla estar-ne gens, d'avergonyit. Tothom pareix haver-hi posat cuiro. La infausta classe política està molt més preocupada pel seu joc que pel bé de la col·lectivitat, una col·lectivitat, per altra banda, de cada vegada més disgregada. A Sefarad cadascú va per ell i a altri que el bombin.

La barra dels polítics, que olímpicament prenen per beneita la ciutadania in totum, no desperta la ira de ningú. Un vicepresident del govern central que desgoverna Sefarad, amb més de vint anys ocupant alts càrrecs, pot pretendre que el seu patrimoni no és més que de 70.000 euros (onze milions de pessetes) i no passa res. Ningú se sent ofès en la seva intel·ligència. La corrupció -no gaire menor que la barra o el morro- ja es dóna per suposada i afecta tots els partits, els quals, després de tants d'anys de democràcia, no han estat capaços de regular el seu finançament. De fet, no és que no n'hagin estat capaços, és que no ho han volgut. I això és un fet que es pot fregar per la cara de tots ells.

La justícia, es fa tot el possible perquè no sigui un poder independent de l'executiu, com proclama la constitució, i la seva falta de mitjans i els seus retards són del tot paorosos. Un plet pot durar cinc anys i no passa res. Els seus tribunals no estan degudament informatitzats i intercomunicats, i passa molt! I una justícia que, en tot cas, arriba tard, deixa d'esser-ho. La situació actual de l'educació, a Sefarad, és un vertader i escandalós desastre, en els seus nivells fonamentals, amb les previsibles repercussions en l'universitari, que tampoc no és cap meravella ni està a l'altura que hauria d'estar. L'autoritat de mestres i professors ha estat progressivament erosionada i malmesa fins a arribar a extrems inconcebibles. La fumuda deformació del jovent que en resulta, ja ha començat a mostrar quines conseqüències pot tenir o tindrà pel futur de Sefarad.

L'actitud dels polítics que tenen la paella pel mànec per a mantenir-se, sigui com sigui, en el poder, i que no gosen prendre cap mesura -per necessària que sigui- que pugui fer-los perdre vots, fan que, d'una manera totalment irresponsable, s'estigui deixant per a la pròxima generació un deute públic monstruós que qualcú haurà de pagar inexcusablement. Perquè el pitjor que passa a Sefarad, segurament, és la manca de voluntat pedagògica, de cara a la ciutadania en general, per part del partit que deté el poder. Crec que, ara com ara, no hi ha res que faci més inoperant la democràcia de Sefarad.