Perles del clientelisme
Hi ha crisis que provoquen trastorns profunds, sobretot als protagonistes i de passada a la ciutadania més sensible. En general, tanmateix, les crisis són útils i imprescindibles per corregir exageracions o, simplement, per posar en evidència fragilitats òbvies però no necessàriament reconegudes per la ciutadania. La història, lamentablement, està col·lapsada d'èpoques crítiques i les més recents, potser perquè són més pròximes i conegudes, apareixen especialment sofrides en aquest sentit. De fet, Varela Ortega definí la política de la Restauració sota l'epígraf de Los amigos políticos (1977), una obra que trenta anys després continua fent part del petit llistat de les lectures obligatòries i imprescindibles per entendre els components invisibles de la política hispànica. La societat ha estat avara en generositat respecte a les elits polítiques espanyoles de la contemporaneïtat, la imatge que més ha interessat respon al perfil de la manca de lideratge dels conductors d'homes, com a conseqüència de la ingratitud per part de la societat en general.
La conjuntura actual es manifesta marcada substancialment pel desavinença amb els ideals de la política, però també pel refús, el descrèdit democràtic i el desencís social, això obstant també té les pròpies manifestacions culturals. La biografia política, el retorn a la visió personal, imperfecta i transversal de la pràctica política s'està manifestant d'un gran interès, entenem per què s'ajusta millor a les exigències i al punt de vista de l'observador i de l'intelectual actual. En aquest context, hi sovintegen llibres d'un gran interès biogràfic però amb vocació a explicar fenòmens més generals, amb autors joves, rigorosos i amb una formació sòlida des del punt de vista de la investigació. Aquests dies precisament he tingut ocasió de llegir un aperitiu historiogràfic extraordinari, signat per una jove historiadora castellana, Esther Calzada del Amo. Ha publicat un estudi sobre German Gamazo, cunyat d'Antoni Maura i un dels polítics més influents de la restauració borbònica.
La lectura d'aquest text primarenc et transporta, inevitablement, a la situació actual de Mallorca i les comparacions són indefugibles. Però allò més significatiu d'aquesta degustació biogràfica, avançament de la publicació d'una tesi doctoral defensada el 2008, és la necessitat que tenim els ciutadans de conèixer en profunditat allò que són les entremeliadures de la política, un coneixement que molt probablement només podem percebre a partir de mirar l'actualitat des del retrovisor que ens ajuda a observar allò que hem deixat al darrere, el magma que forma el paisatge del passat en el present. Allò més interessant de l'aportació d'Esther Calzada no es redueix al personatge, sinó més aviat al que significa l'acció i els ideals polítics d'aquest polític i advocat d'èxit que ben bé podria ser intemporal. Una perla i un promptuari per entendre els principals codis de circulació política, però sobretot un manual per prendre consciència de l'espai real que posseeix la política en la societat. Els que ocupava i, molt possiblement el que ocupa en l'actualitat, més enllà d'allò més anecdòtic i substanciós que puguem trobar en el present. Sense ideals no hi ha política, però sense passar aquestes idees per l'alambí de la realitat tampoc no n'hi ha, de política, sinó teoria política d'art i assaig.
També a Opinió
- Consideres que importar residus d’altres illes a Mallorca és un despropòsit?
- Prohibeixen l’ús de telèfons mòbils a tots els centres de les Balears sostinguts amb fons públics
- L'extrema dreta reivindica que el decret sobre català a la funció pública inclou les seves exigències i amenaça: «És només el principi»
- El Pi: «És imprescindible frenar en sec el boom poblacional que amenaça la nostra qualitat de vida i l’equilibri del territori»
- El PP i Vox pacten rebaixar el requisit de català als zeladors i duplicar el termini perquè els funcionaris n'acreditin el nivell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Uf. Ara que es parla de reduir càrrecs públics, creus que el teu és un dels que s'haurien de suprimir?