algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 14.72°
16°

La llengua és el notari de la identitat

Quan s'afirma que un idioma és un vehicle de comunicació no es diu tota la veritat. És més que això. Les llengües són eines d'expressió, l'ànima del poble, un model d'entendre el món i la vida. Defineixen, més que cap altra cosa, la pertinença a una cultura. Formen l'estructura d'una col·lectivitat. En conformen la personalitat. La identitat d'un poble rau, més que en la història, en la seva cultura. Constitueix el factor més important per establir diferències amb altres. La nació catalana sobreviu, tot i les endemeses de França i d'una Espanya més depredadora que mai, perquè té fites clares que la delimiten de qualsevol altra. Molt més profundes, gairebé antagòniques, amb la cultura patriarcal espanyola; la del mite del caçador. A les antípodes, la nostra cultura matriarcal representa el mite del llaurador. Ells són soldats ("conquistadores") i nosaltres gent de jardí. Ells tenen místics i capitans; nosaltres, poetes i mariners. Les diferències són tantes i els conceptes tan clarificadors que, amb pocs exemples, es veu que no pertanyem a la mateixa cultura.

En cas de dificultat, ells toquen "madera" (fent al·lusió al fetitxisme de tocar la creu a l'espera del miracle). Nosaltres tocam ferro per barrar el forrellat de casa nostra. Quan són sincers, parlen "en plata" (pur materialisme) o "en cristiano" (un concepte de guerra santa procedent de les creuades). Nosaltres, positius, parlam clar i català. Ells "adiestran": domestiquen amb la mà de la força. Nosaltres ensinistram: educam amb mà esquerra. Ells porten l'anell de casats a la dreta i nosaltres a l'esquerra, perquè és la del cor. Ells tenen "sinverguenzas" i nosaltres pocavergonyes (un poc, com a mínim). Ells fan les coses "de los pies a la cabeza". Nosaltres, de cap a peus (primer pensam). Ells diuen "al fin y al cabo"; és a dir, conclouen les coses del final al principi. Nosaltres, al cap i a la fi, som ordenats.

Davant d'un desastre, ells van de "culo" o de "cráneo"; nosaltres, a les totes! Ells exigeixen
"impuestos" (d'imposar) i nosaltres contribucions (d'aportació solidària). La Puríssima per a ells és "la virgen" i per a nosaltres, la mare de déu. Ells converteixen l'home en el centre i supediten la dona al llinatge del marit. Nosaltres tenim segones festes, perquè la dona té els mateixos drets que l'home i és senyora dels seus béns. Ells prediquen allò de "la maté porque era mía". Els nostres conflictes domèstics es resolen amb el suïcidi, perquè en cas extrem estam disposats a morir, però mai a matar! El seu "sábado, sabadete" significa vagància. Per a nosaltres, fer dissabte és fer feina, perquè per fer festa i anar mudats ens endiumenjam.

Per descriure els presumits, ells diuen "armados de punta en blanco" (fent esment a les espases tretes de la beina), nosaltres anam de 21 botons (com els antics serenos). Ells diuen "¡oiga!" (un verb passiu); nosaltres escolti. Ells usen imperatius ("calla!"). Nosaltres proposam (vols callar? i, si hem d'insistir, vols fer el favor de callar?). Ell beuen "tinto" i nosaltres vi negre. Ells tenen "el gordo de Navidad" i nosaltres la grossa. A un astut li diuen "mosquita muerta", l'antítesi del nostre estornell viu. El seu "perro viejo" equival al nostre tord jove. Allà, qui els molesta "les jode", aquí ens fa la punyeta. Els seus folls estan "como una regadera" (fent aigua de per tot); els nostres estan com un llum, talment Ramon Llull (el mestre il·luminat).

Anomenen els genitals amb elements morts ("pito", "concha"...) i nosaltres amb elements coloristes i vius de la flora i la fauna del país (figa, perdiu...). Ells tenen "vinagreras" (fent esment al contingut, encara que hi hagi oli); nosaltres, setrilleres (fent esment al continent). Ells, despullats, van "en cueros", nosaltres en pèl. Ells, despistats, "no tienen ojos en la cara", nosaltres tenim la son a les orelles. A l'hora de repartir el patrimoni dels pares, en fan trossos i "los echan a suertes". A la nostra cultura, el gran fa les parts i el petit tria. Ells diuen "¡te quiero!" (amb ànim posessiu), nosaltres t'estim! Ells utilitzen el cinisme, nosaltres la ironia. Ells diuen "¡ni lo pienses!", nosaltres treu-t'ho del cap! Ells "cierran filas" (com els soldats), nosaltres feim pinya (com els castellers). Etcètera, etcètera.

Òbviament, he descrit comportaments generals. M'he referit a estereotips derivats del llenguatge captats per il·lustres visitants en veure l'abisme que separa dues cultures, tant o més que escocesos i anglesos a la Gran Bretanya o flamencs i valons a Bèlgica. Fa 25 anys, la UIB va fer un estudi sobre els diversos col·lectius humans presents a les Balears. L'informe destacava un fet que, per excés de pudor social, no es va posar prou de relleu. Els catalans no érem criticats pels defectes, sinó per les virtuts. Això no ha mudat gens i encara ara ens retreuen que siguem estalviadors, treballadors, austers, familiars, negociadors, pactistes, parlamentaris... Que els sap de greu! La llengua catalana els fa nosa, perquè és el notari que certifica la identitat; la principal palanca per a la conscienciació nacional. No ho poden pair, perquè els posa en evidència i neguen, desesperats, que Catalunya sigui una nació; només en volen una i seva! Però, com diu el poema que va dedicar Salvador Espriu a Pompeu Fabra: "Ens alcem tots dos en encesa espera, el meu poble i jo".

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 8
Siguiente
Per Enric Padrosa, fa mes de 14 anys
magnífic, no hi ha res més a dir.
Amb tota cordialitat,
Enric Padrosa

President de l'Associació Roca Ferreras
Membre del Secretariat de La Xarxa
Valoració:3menosmas
Per GOOD BYE SPAIN, fa mes de 14 anys
Qué demanen per aquí? que siguem educats amb els espanyols? o sia que: el botxí que et trapitja encara tu l'hi has de dir "perdó" com va fer la Maria Antonieta quan el botxí la va trepitjar just abans que li tallassin el cap! no senyors, tot això de exigir bona convivència amb tota aquesta genteta "que a casa teva venen i de casa teva et volen treure" són collonades. A LA MERDA ESPANYA I LA SEVA PUTA LLENGUA CASTELLANA I LA SEVA PUTA BANDERA. INDEPENDÈNCIA PELS PAÏSOS CATALANS JA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!1
Valoració:0menosmas
Per Dau, fa mes de 14 anys
Inmi, inmigrante.ARRUIX!!
Valoració:-4menosmas
Per inmi, fa mes de 14 anys
Carles: hablas del PI de Laporta y Pilar Rahola?
Valoració:16menosmas
Per Carles, fa mes de 14 anys
N'Àngel Colom d'ERC??!!!!
Toni Socías rei, quants lustres fa que no llegeixes un diari? Àngel Colom va deixar ERC fa 13 anys, va fundar el PI (d'aquesta època serien les preteses "donacions") i després del fracàs electoral del seu nor partit va entrar a militar a CiU.
T'has d'actualitzar una mica més. Vols una primícia? En Paquirri és mort !!!
Valoració:-13menosmas
Per Toni Socias, fa mes de 14 anys


Fa dies un diari va publicar que Àngel Colom ERC havia rebut diners de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música. Ahir un altre va concretar més la informació i la va anunciar com a gran exclusiva. L'un i l'altre havien tingut accés a una documentació que forma part d'un secret de sumari dins un procediment en el qual, cal recordar-ho, el jutge encara no ha cridat a declarar el principal implicat. La primera constatació és que les filtracions sempre són segures. La segona és que en veurem més i potser de l'alçada d'un campanar, perquè Millet en va rebre i en va donar. Va repartir joc, perquè, si no, no s'entén. Mentre no arribi el judici podríem assistir a un gota a gota d'"exclusives" totes contra la mateixa direcció. Perquè després parlin del Constitucional. Paciència. La tercera constatació és el mateix to de la notícia. Àngel Colom va cobrar, segons va reconèixer ell mateix ahir, 72.000 euros. 150.000, a parer dels investigadors d'ofici. Els fons desviats en tot el cas poden sumar milions. "Espectacular"? Per què? Per la filiació política actual de l'afectat?ERC..es una oligarquia politica des de fa 30 anys, no.. m' extraya...perquè tots som iguals !! Els Lladres catalans de ERC no molesten? només els d'aquí...amb sap greu..catalanistas fastigosos..ens divertirem molt..ERC = ¿ ?
Som i serem mallorquins, mai catalans ni dels inventats paisos som el 99.9%... voltros microminoria residual
Valoració:-1menosmas
Per Toni Garriguel·lo, fa mes de 14 anys
Laura: tu tens un gran problema! Es diu curtor. Se cura? És difícil. Continua acotant es cap i amagant la teva llengua i tots els nostres descendents acabaran xerrant només en castellà en dues generacions. És la següent passa a qualsevol procés de bilingüització d'una societat. O això, o optam perquè només hi hagi una llengua oficial a les Balears. I, és clar, per aconseguir això necessitam la independència (o que Espanya canviï molt, que tot és possible, però vist el que hem vist fins ara no pareix que sigui possible).
Valoració:-4menosmas
Per Solleric, fa mes de 14 anys
Laura no trobés que també seria qüestio de educació que ells es dirigissin a nosaltres en mallorqui?
Jo per educació quan sóc a castella parl castellà, que ells facin igual i seran educats perqué el contrari és fer el beneït
Valoració:5menosmas
Per Joan Serra, fa mes de 14 anys
Resulta curiós, i penós, que tots aquests anticatalans que escriven per aquí, facin tantes faltes d'ortografia. Segurament deuen ser forasters no integrats i/o mallorquins renegats. Però lo segur de tot, és que són més curts que un guardapits. Perquè no anau a escriure malament a qualque pàgina gonellota, butifarres??!!? deixau en pau Diari de Balears. Siau qui sou.
Valoració:3menosmas
Per Laura, fa mes de 14 anys
En principi tenc sa tendència de dirigirme a la gent en mallorquí,però si no l''entenen canvii a castellà sense cap problema.Crec que es una cuestió d''educació, es millor evitar mals rollos.Visca Sa Roqueta,som mallorquins Catalunya per els catalans

Valoració:-24menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 8
Siguiente