algo de nubes
  • Màx: 20.27°
  • Mín: 13.74°
15°

Lamentacions davant un mur

Torno a la taula del racó del cafè del poble. Ramon, que està en plena dissertació, opina que contemplar unes màquines excavadores que arrasen un paratge natural -convertit a la categoria de solar per culpa de l'urbanisme com a excusa- és depriment. Veure com el arbres són arrancats d'arrel i rebolcats de qualsevol manera li provoca nàusees. Fa que el seu ventre es regiri, damunt davall, com els pobres arbres. Opina que les alzines i els pins, o les palmeres i els cocoters, maltractats són igual que una bella muller que mor en mans del seu amant gelós i en la part lúdica del cervell atrofiada. Que la bellesa, en aquest cas involuntàriament, es converteix en la culpable d'una desgràcia i no en la protagonista d'una plàcida història d'amor.

Quan camina per algunes platges, la pantalla d'edificis que amaguen el paisatge natural, que segurament fou el que provocà que es construïssin allà i no a una altra banda, la veu com un mur que ara s'ha convertit en lamentació de moltes de les desgràcies actuals. Ramon, autor d'aquesta versió tràgica de la tradicional gallina dels ous d'or en forma de crim passional, creu, a més, que aquests murs d'edificacions -ara ja el mur de les lamentacions- arreu del món resulten igual d'impersonals, i que semblen una còpia una de l'altra. Les edificacions manquen de valors arquitectònics originals, de tal manera que (Ramon està d'empleat en una companyia aèria i aprofita per viatjar a tot arreu del món) en una ocasió fins i tot es va trobar dos fullets, de dues destinacions de distints països, que utilitzaven la mateixa fotografia a la portada.

Tòfol li dóna la rèplica i assenyala que cada un d'aquests edificis representa una font de riquesa que dóna feina a nombroses persones. I que, per tant, estan bé com estan i, a més, haurien de tenir una consideració especial per al seu manteniment. Com és evident, parlen de dues realitats distintes. De totes maneres, aquesta contundent sentència dóna peu, com no, a un acalorat debat que, abans d'entrar en matisos i aterrar a la geografia local, passa pels nous centres de desenvolupament: els països àrabs i els edificis singulars en forma de palmera que s'estan convertint en noves icones de l'arquitectura mundial. Sofisticacions a l'abast d'uns pocs, opina la majoria. Cada un fa un esforç per recordar, dins la seva història, alguna instal·lació turística assequible que li hagi cridat l'atenció. Jo recordo el Moka, un petit hotel de Pinar del Río, a Cuba, que és un magnífic exercici d'integració en l'entorn; i el Mocambo, a Veracruz, romàntic i sensual com un bolero d'Agustín Lara.

Ja aquí, la coincidència entre el present passa per la necessària i profunda reforma d'una bona part de l'oferta existent. La gran discrepància se centre en el que s'ha de fer amb els edificis que han estat declarats fora d'ordenació per la legislació urbanística. Construïts temps enrere, però que ara les normes creuen que no haurien d'existir tal com són. Si els factors econòmics hi han de prevaler per sobre de les altres consideracions o, ben al contrari, s'han de complir les normes existents. Si matarem la gallina o si la gallina ja és morta. Si els edificis s'han de mantenir o si s'han de traslladar a un altre indret... Llarga conversa i opinions divergents. S'ha de reconèixer que els debats de la taula del racó del cafè del poble tenen una dinàmica pròpia. Lluny de les portades dels diaris i, a pesar de les estadístiques, de les xifres econòmiques, de les previsions de futur, dels pessimismes en la recuperació... segueixen parlant d'economia. Si es dediquessin a la política, els membres de la taula serien una rara avis, sense complex d'estruç amb el cap dintre del forat ni d'ós en hivernació esperant temps millors.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.