Avança, el PP, en la seva estratègia de desprestigi cap a tots els poders de l'Estat. Jutges, fiscals, policia, investigadors, administracions, tothom está subjecte a la revisió -aquesta sí que és inquisitorial!- d'un PP acorralat per multitud de casos de corrupció. Aquests s'han conegut, que no s'enganyin i ens vulguin enganyar, per les pròpies filtracions efectuades per gent del mateix PP, que ha cantat La Traviata en tot aquest afer. Han estat personatges conservadors els que, bàsicament, han desempolsat les malifetes del cas Gürtel i han portat membres insignes de la cúpula popular davant el poder judicial. Que la Justícia actuï, que la policia actuï, que les administracions facin el que han de fer en aquests casos no hauria de ser l'objectiu d'un partit que s'autoproclama democràtic, que ha governat i que té intenció clara de tornar-ho a fer.

El suport inqüestionable a en Camps, per part de Rajoy, que no es demana ni un sol segon si alguns dels fets que se li imputen poden fregar la veritat, constitueix un cas clamorós de ceguesa i de manca de prudència. Les declaracions d'altres membres de la cimera peperil, en el sentit que els espionatges provenen del propi govern de l'Estat i dels cossos judicials i policíacs, sense aportar ni una sola prova respecte a això, formen un altre feix d'actuacions d'aquest monumental despropòsit. A Balears, la plana major del PP sortí fa pocs dies a dir que tot s'havia fet bé en el Palma Arena, i que, és cert, digué n'Estaràs, s'havien produït desviacions qualificades per ella com a "normals". Home, considerar "normal" que una obra pública costi, pel cap baix, el doble del que s'havia pressupostat, que els mateixos constructors assenyalen les pressions rebudes per fer les coses aviat i sense miraments per tal d'inaugurar l'obra abans de les eleccions i que ja s'hagin produït alhora declaracions explícites de malversament de cabals públics, de pagaments amb doblers negres i altres coses per l'estil es pot qualificar de tot, manco de "normal".

Si més no, per les persones efectivament normals. Totes les grans realitzacions del PP, totes i cadascuna d'elles, han estat marcades per aquesta situació de desgavell, de mala gestió, de doblers incontrolats. I per personatges que tenen una cantinela perenne: ells no en sabien res; les coses venien "des de dalt". La pregunta a fer-se, per tant, és qui és aquest misteriós personatge "X" que comandava tant i que tots els seus subordinats assenyalen indefectiblement com el que tallava el bacallà, es reunia amb arquitectes i empresaris, decidia els temps d'execució i no posava cap mena d'emperons a les partides que, de forma contundent, s'anaven engreixant.
Enfront de tot això, eludir les responsabilitats tot indicant que existeix una persecució contra el PP és la fórmula escollida pels conservadors per escampar la boira, per evitar posicionaments més clars i ferms.

Posar ventiladors de porqueria per intentar fer veure que "tots som iguals", que el que ells han fet també ho havia fet el PSOE o membres d'aquests partit en el passat, no deixa de ser un argument patètic, ple d'incongruències i de manca total de coherència política. Perquè, no ho oblidem: en el Consorci del Palma Arena la gent que s'asseia al consell i que decidia increments brutals de despesa resulta que "no en sabia res", que no coneixia els detalls de les operacions i que, per tant, tira per elevació. Cap d'aquests insignes pròcers del liberalisme polític balear no han aturat les coses al seu nivell, tot reconeixent el "marron". Molt al contrari: les culpes es troben a d'altres indrets, ubicats en el Consolat de Mar. I la senyora Estaràs, abans tan xerraina i loquaç, perquè marca amb un atapeït silenci tot això? No era ella la vice, la persona que més comadava després del president, la que feia i desfeia per arreu, a totes les conselleries i empreses públiques? No era ella, la senyora Estaràs, la que, sempre asseguda al costat de l'expresident, pontifica sobre tan bé com s'estava fent tot, i els grans actius que es deixaven a la ciutadania? Podria explicar, d'una vegada ja, com fos possible aquest descontrol, aquesta desproporció, aquest desastre?