Els dirigents de la societat moderna saben que la informació és poder, i el poder necessita mitjans de comunicació on expressar un punt de vista, intervenir en el present i condicionar el futur. Quan el gener de 1909 aparegué la revista Sa Marjal, a sa Pobla, a penes no hi havia experiències a Mallorca de mitjans amb vocació d'intervenir sobre les masses rurals i populars. Els existents eren majoritàriament urbans. El vicari Joan Parera, d'origen manacorí, entenia la impremta, la lectura i l'edició d'una revista popular en el context d'una obra social de més volada, en la qual s'unia la seva proposta d'un Mont de Pietat, per fomentar l'estalvi, però sobretot el préstec assequible als pagesos i un servei mutual en casos de malaltia; el foment d'escoles populars pensant en el futur del seu petit país; i la difusió de pautes morals i religioses, imprescindibles per conduir un poble. Ésser capellà a la Mallorca del començament del segle XX era sinònim de ser conductor de masses. Per això hom necessitava continents on poder donar forma a una gernació que recepcionava les primeres eines de la modernitat (electricitat, automòbil, cinema, lectures, música, sobretot). Cap d'aquestes experiències no era nova a Mallorca. Manacor n'havia estat una avançada i feia temps que experimentava algunes iniciatives socials de volada. Les estrictament socials havien estat promogudes pel rector i arxipreste; entre les mediàtiques hi destacava La Aurora, obra del canonge Antoni Maria Alcover; Antoni Pont Llodrà dirigia la Capella de Manacor, l'orfeó de més anomenada de Mallorca; i el seu germà, mossèn Andreu Pont i Llodrà, després d'una estada a l'Argentina i dels estudis a França i Bèlgica, era considerat un sociòleg de moda i modern. Una nissaga de capellans manacorins rellevants lideraven projectes a diferents indrets de Mallorca. El cas de sa Pobla és, per ventura, un dels més coneguts, avui, gràcies a l'inventari d'informació i de cròniques aparegudes a Sa Marjal, entre 1909 i 1928. La virtut més rellevant del vicari Parera és la seva identitat, haver sabut liderar un model propi, adaptat a un entorn pagès. Parera és un producte mallorquí i pobler, un líder rural, amb una capacitat extraordinària per a les coses concretes, perquè coneixia les contradiccions del poble amb el qual treballava, coneixia les seves febleses i intuïa quines eren les solucions que calia aplicar-hi pensant en un futur esperançador. Sa Marjal, com ens ha recordat Alexandre Ballester arran del centenari de la seva aparició, ens ajuda a descobrir les geografies personals i col·lectives d'un poble i d'una gent que treballant construïa la seva història. Parera representa el catolicisme popular i els seus valors: estimava la tradició, el patrimoni arqueològic, tenia cura de Crestatx, llegia i interpretava les problemàtiques del seu temps i hi aplicava aquelles solucions morals i pastorals que entenia pròpies d'un capellà modern, malgrat ens sembli encara un capellà a l'antiga. El vicari Parera era plenament conscient de viure una conjuntura història en la qual s'acabava una manera de viure i d'entendre el món, i en començava una altra de ben diferent. Precisament per això estava convençut que calia sacralitzar simbòlicament la modernitat. Amb aquesta intenció beneí els primers autos que arribaren a la vila i pretenia posar creus de terme al costat de les vies del tren. Sabia que el futur era de la tecnologia, però al servei de les persones.