EL PRESIDENT ANTICH
Quan en Jaumet de les Rambles va fer tres pedalejades a la pista del Palma Arena, Tribulete va fotografiar-lo convençut que aquella era una imatge intranscendent d'un temps feliç. I s'equivocava. En realitat, d'ençà que Ramon Casas va dibuixar el tàndem amb ell i Pere Romeu, el dels Quatre Gats, pedalejant, ningú com Jaume Matas havia fet tant a favor del ciclisme.
El President Antich tan aviat com arriba a Algaida puja a la bicicleta i fa quilòmetres. Pedaleja falaguer, i posa messions, encara que sigui amb una mosca d'ase, a veure qui guanya.
Ahir va guanyar dos esprints. El primer, a un ca de caseta més maleït que en Pujolà. I l'altre, a una vespa que fort i no et moguis volia fer-li de franc els forats de les arracades. En arribar a Randa estava esclatat.
-Quants d'anys tens...? -va demanar-li el Beat Ramon. I en saber-la, l'edat, no se'n podia avenir:
-I en cinquanta anys encara no has estalviat per a un cotxe...?
L'amonestava, Llull:
-Saps que en tens de llana pel clatell, tu...! Saps que en tens...!
EL PORTAVEU SIMARRO
Tristan Bernard va escriure L'École de Charlatans. El Repòrter Tribulete ho recorda mentre sospesa algunes de les frases que, tocant al Palma Arena, ens ha ofert el portaveu del Partit Popular, Carlos Simarro, en la seva darrera compareixença pública. Són autèntiques perles:
1. El Palma Arena va ésser un projecte valent i necessari.
2. L'equip que havia de tirar el projecte endavant va ajustar-se a la legalitat i ens va lliurar una construcció modèlica.
El Repòrter Tribulete, en sentir-lo, va perdre les rialles. Abans d'ésser designat portaveu, Carlos Simarro era un home de seny. A posta, Tribulete va pensar en la possibilitat que el Partit Popular disposi d'una escola de xarlatans on es facin malbé persones que, fins aleshores, no havien tingut un comportament extravagant.
-Com pot catalogar el Palma Arena de construcció modèlica -va demanar-li Tribulete a Carlos Simarro-, si d'un projecte que val quaranta milions en paguem cent deu...?
-És evident que el Partit Popular és víctima d'una persecució política d'alta volada -va respondre Simarro- sols comparable a la que patiren els Rosenberg durant la Guerra Freda.
-Les estelles de la pista són d'una perillositat manifesta per als ciclistes -va argumentar Tribulete.
-Excuses -va replicar Carlos Simarro-. En Mestelrich circulava per damunt un filferro i no va caure mai.
-En el Palma Arena, hem de fer circ o esport...? -va demanar Tribulete.
Va sospirar, Simarro.
-La vida és un circ -va respondre-. I l'esport és una expressió de la vida.
Havia portat, de bell nou, l'aigua al seu cap-rec:
-Ara mateix podem afirmar categòricament que l'esquerra es disposa a acabar amb la cultura occidental.
-M'ho diu a mi o ho proclama des de la finestra...? -li va demanar Tribulete.
-Per què ho vol saber? -li va preguntar Carlos Simarro.
-Sap què afirmava Baroja...? -va dir Tribulete-. Que a una col·lectivitat se l'enganya més fàcilment que a un home sol.
-No he aconseguit enganyar-lo a vostè...?
-Ni traient un conill flautista del capell.
No va fer altre comentari, Carlos Simarro. Però ben segur que va fer-se una opinió deplorable del tal Baroja.
EL GENERAL WEYLER
Els taxis han estat desplaçats de les seves parades habituals en benefici dels carril bici. De manera que Aina Calvo caminava en direcció a la Seu i tots els taxis de Palma feien sonar el clàxon.
Na Teresot estava atenta al renou.
-En Weyler deu tornar de Cuba -va concloure na Teresot, que feia el carrer amb la cara més pintada que un mico d'en Llapisera.
-Ben igual ve tan afamegat de la guerra -va raonar- que vol que li doni una estreta de peça de quatre.
I va decidir:
-Llogaré una pastilla de sabó de bona olor per fregar-me les aixelles.
Mentre s'ensabonava, cantava l'himne de Weyler:
-Mallorca tu patria/ bañada de sol/ con gloria recibe/ al héroe español...!
Els clàxons dels taxistes no deixaven de sonar.
LA BATLLESSA CALVO
Na Capellot va escometre en Matasetzes amb l'esperança que li aclarís el motiu d'aquell renouer.
Va avançar-se en Matasetzes:
-Ben segur que toquen corns i esquelles a una viuda que es casa.
Na Capellot va fer mamballetes. I va exclamar, divertida:
-Vaig a la botiga que em fiïn una embosta d'arròs per tirar-li pel cap...!
Tanmateix, qui va comparèixer va ésser la senyora Batllessa. Taral·lejava una cançó infantil de Panyella:
-Què és allò que et porta/ per a tot arreu?/ Tant roda per la Xina/ com pel Pirineu./ Pots anar-hi amb barretina,/ també amb gavardina,/ segur que ja ho sabeu...! La bicicleta...! -va exclamar en Matasetzes-. Ho vaig aprendre a ca les monges.
-Guillem, hi vas, amb bicicleta...? -va demanar-li la senyora Batllessa.
-Únicament per fugir dels guàrdies de la porra si em peguen fua quan pas tabac d'Algèria des del moll a ses Enramades -li va respondre.
Aleshores Aina Calvo li va explicar el seu projecte de fer anar tothom amb dues rodes. Començant pels taxistes: en lloc de servei de taxi, Palma disposarà de trixis.
En Matasetzes la mirava amb desconfiança. Va fer-li les reflexions pertinents:
-Quan Franco va treure el Sis-cents vaig comprendre moltes coses.
-Com és ara...? -va interessar-se la senyora Batllessa.
-Idò que el progrés passa pel monoplaça d'en Flavio Briatore i no per la somera d'en Palmira.
La senyora Batllessa va clavar-li una mirada que expressava indignació i incredulitat.
-Què voleu que vos digui, senyora...? -li raonava en Matasetzes-. Si jo allarg la mà quinze hores cada dia a la porta de la Seu és per arraconar a bastament com per comprar-me un Bugatti...
Però la senyora Batllessa ni se l'escoltava. Tanmateix, si hagués volgut fer-ho, el renou dels clàxons no li ho hauria permès.
