algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 14.72°
16°

Deslocalitzacions

Ja fa algunes setmanes que anuncii parlar sobre un tema de gran importància econòmica, social i política, es tracta del trasllat d'Spanair a Barcelona. El trasllat d'una empresa fora de les Illes Balears no és una bona notícia ni pels treballadors afectats, ni per la nostra economia, ni per les nostres institucions, ni pel país. Fenòmens de deslocalització són lamentablement molt habituals, però aquest no és gens comú perquè, tal com ha denunciat el PSM, es produeix a partir de la participació pública de les administracions catalanes i la no-participació de les insulars. Spanair ha partit a Barcelona gràcies al suport econòmic de diverses institucions del Principat i, per tant, es tracta d'una deslocalització promoguda per l'acció pública. Com a nacionalista illenc, lament el trasllat d'Spanair i lament igualment que des d'algun partit polític (Esquerra) s'afirmi que ara Spanair és la nostra companyia nacional.

Efectivament, potser Spanair és la nostra companyia nacional, però no podia ser també nacional si continuava operant des de Palma? Era necessari el trasllat dels treballadors i de la seu? Algú pot pensar que tant és si una empresa té la seu a Palma o a Lleida. La realitat, però, és molt més complexa perquè ni tan sols a països "normals" els és igual tenir la seu d'una gran empresa a una ciutat o a una altra, i sempre s'estableix una "guerra interna" quan es produeixen trasllats. Pensem, per exemple, quina polèmica no hi hauria a Alemanya si Mercedes Benz traslladàs la seva seu central d'Stuttgart a Bonn. En aquest sentit, la nostra realitat encara és més dura perquè les economies de Catalunya i Balears funcionen amb mecanismes diferents, depenen d'institucions diferents i, fins i tot, entren en competència en alguns aspectes.

En definitiva, el trasllat d'Spanair hauria d'haver constituït un motiu de preocupació per les nostres institucions, com a mínim en la mateixa mesura que va ser preocupant per les institucions del Principat. Els fets? Només el PSM ha dit alguna cosa per salvar els llocs de feina que hi havia a Balears. I avui també volia comentar una quasi deslocalització, la definitiva venda del RCD Mallorca a uns empresaris forans. En primer lloc, s'ha de donar l'enhorabona a Mateu Alemany, un màgic que ha aconseguit enredar tothom, inclòs González, mentre feia mesos que es tramava una possible compra alternativa de la mà de l'exconseller de cultura (PP), Bartomeu Vidal, més breu de tota la història de la democràcia. La història és curiosa: Alemany va fer una opció de compra prèvia, una quasi expropiació a Vicenç Grande -se'l va obligar a vendre-, que encara molts no hem entès. Més tard, es varen fer les compravendes de jugadors (amb comissions o sense).

Més tard, surt un empresari madrileny que vol comprar i tanca preu abans de descobrir deutes diversos del Mallorca, la qual cosa l'obliga a replantejar el sistema de pagament que no és acceptat per Mateu Alemany. Alemany se'n va a Kossen (lloc de concentració on els jugadors fan la pretemporada) i diu que s'ha acabat, que no ven i que ara només s'ha de pensar a preparar l'equip per a la propera temporada. Dies més tard, Alemany anuncia la venda a uns altres empresaris madrilenys, amb la qual cosa queda demostrat que, mentre ens deia que no vendria el club, estava negociant la compravenda. Ara, finalment, sembla que havien de tenir un president, Lafuente, però en dos dies se'n tria un altre, Bartomeu Vidal.

Es nomena una junta directiva curiosa on, entre d'altres, trobam Maria Antònia Garcia, l'esposa del portaveu del PP al Parlament; José Miguel Garcia, la persona que havia de trobar un comprador abans del 30 de gener de 2009; Àlex Garcia, company de Bartomeu Vidal en la seva breu aventura política i primer psicòleg del Mallorca; Miquel Vaquer, propietari d'Oxidoc i persona que sempre anuncia que se'n va però sempre hi queda. En definitiva, una història difícil i un desenllaç que potser garantirà una certa pau..., o no, perquè ja n'hi ha que diuen que enguany continuarà el xou.
Esperem que la necessària estabilitat arribi a la fi!!!!

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.