algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 13.97°
17°

Alhucemas, un illot en guerra (1925)

L'illa o penyal d'Alhucemas es troba a una distància de 700 metres de la costa marroquina i la seva forma és allargada, amb 170 metres de llargària per 85 de màxima amplada i una mitjana de 15 sobre el nivell de la mar. Hi ha encara dos rocs, dos illots, que es diuen Mar i Terra. El mes d'agost de 1673, durant una operació contra la pirateria barbaresca, les illes eren ocupades per Andreu Dávalos, príncep de Montesacro, i ho feia en nom del rei Carles II. Les anomenà illes de Sant Carles i Sant Agustí de les Alhucemas, tot deixant-hi una petita guarnició. L'illa més gran presenta sobre la seva superfície l'estructura d'un poblet envoltat de muralles, amb cinc bateries artilleres, La Cortina, Sant Agustí, Sant Josep, les Animes i Sant Lluís. Hi ha una plaça d'Armes i alguns carrers, Caldereta, Fraile, Taquillas, Alta... A més de galeries i passadissos.

Un edifici com a comandància amb una torre de rellotge i un pati-jardí i un hospital militar. Podríem dir, en resum, que es tracta o es tratava d'un fort militar sobre un illot, quelcom que no deixa de ser interessant des d'un punt de vista historicoturístic. Durant el segle XIX, l'illa va viure un episodi no menys curiós. Això era quan servia de presó. El 1838 hi hagué un motí de la guarnició que es posà a favor el pretendent Carles, temps de la Primera Guerra Carlista. Després s'apoderaren els insurrectes del vaixell-correu i varen fugir a França.

El mes d'agost de 1925, havent estat l'illa fortificada, es preparava el desembarcament que donaria fi a la guerra contra la república rifenya d'Abd-el-Krim. S'hi havien instal·lat peces artilleres més modernes i n'era principal responsable el capità Joaquim Planell Riera, que, com expliquen els historiadors Alvarez Laita i Domínguez Llosà, "en caure les primeres granades es dirigí al seu lloc de comandament, situat a la torre del rellotge, el més distintiu edifici de l'illa i per això el més exposat. De seguida començà a donar ordres a les diferents bateries mitjançant la centraleta telefònica allà instal·lada. Al cap de mitja hora de foc, quedà trencada la línia telefònica i quasi de forma simultània una granada trencadora impactà contra el lloc de comandament, matant un artiller i ferint greument el capità Planell al cap i, de forma més lleu, un tinent i un dels telefonistes.

Pel seu propi peu acudí el capità Planell a l'hospital per a demanar una gasa i aturar així l'hemorràgia, tot per a seguir tot d'una dirigint el foc, a la qual cosa s'hi oposà el tinent metge que el va atendre. Aconseguí aquest embenar-li el cap tot sabent que la ferida era una fractura del crani amb trossos de projectil, un dels quals era en el cervell...". Continuà en el seu lloc de combat, es recobrà de tan greus ferides i arribà a vell en temps de pau. Coses quasi inexplicables.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Carles Domènec, fa mes de 14 anys
Si a algú li interessa, trobarà una fotografia d'aquesta illa a la meva web:
http://web.mac.com/carlesdomenec/iWeb/A3CB2F48-20FF-4FB1-A071-8CD3055585B2/Cooperation.html
És part d'una feina que vaig fer per a Cooperació Internacional.
Valoració:5menosmas
Per Don Tú., fa mes de 14 anys
El meu padri patern va estar al desembarc d'Alhucemas, quan era tinent, el 12 d'Octubre de 1925.

Som el teu amic del "pepperbox". Una abraçada,
Miquel: Respòn si pots. Salutacions a Marina i a tots vosaltres.
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente