Les manilles de la justícia

TW
0

L'operació Espasa s'ha tancat, en una primera fase, amb set detinguts i amb la desfilada de cinc d'ells, emmanillats, des del cotxe cel·lular fins al despatx del senyor Castro. La immensa majoria de ciutadans desconeixem les regles de joc que regeixen el comportament de l'aparell policial i judicial. Tanmateix, d'ençà del primer escàndol mediàtic, el d'Andratx, sabem que els imputats compareixen davant el jutge, amb les mans fermades. I per quin motiu és així? Ai, las! Cap d'ells, des d'Eugenio Hidalgo fins a Pepote Ballester passant per Antònia Ordinas, cas d'anar sense lligams no haurien agredit els policies que els custodiaven ni haurien intentat fugir cames ajudeu-me. En tenim la certesa més absoluta. Els ciutadans: la policia: la fiscalia: tots! Aleshores...? Si sabem que és així, per què no pot ésser d'altra manera, quina funció fan les manilles si no és la d'humiliar la persona detinguda? És una mesura gratuïta, estúpida.

El pes de la llei s'ha de notar en l'exemplaritat de les sentències, però mai disminuint la dignitat dels detinguts. Perquè, de rebot, disminuint la seva, disminuïm la nostra, la de tots. Com és possible que una societat prou sensible com per a manifestar-se a favor dels drets del ferreret consideri normal l'escarn de les manilles? I d'altres. Perquè n'hi ha d'altres. L'advocat Antoni Coll, encarregat de la defensa del director de Nimbus, va fer referència a la tenebror dels calabossos del carrer Ruiz de Alda. Tenebror...? Ja sabem que un calabós no ha d'ésser una suite del Melià Victòria, però no ha de comportar altre càstig (que ja n'hi ha prou!) que no sigui el de la privació de llibertat. Tanmateix, ha transcendit que els detinguts en l'operació Espasa han compartit un espai reduïdíssim amb gent asocial i s'han hagut d'adaptar a unes condicions alimentàries i higièniques depriments. Així que tornem-hi, torna-hi.

Quina llei determina que se'ls ha d'humiliar, als detinguts? I si no ho diu cap reglamentació específica de presons, de qui parteix l'ordre? O tal volta entenem que el pres és quelcom menys que un ciutadà qualsevol...? Suposo que som més de deu i vint els que agrairíem a qui sigui -al jutge, als fiscals, a la policia, al senyor Socias- que revisin i rectifiquin la manera que han tingut fins ara de tractar els detinguts. Que amb els diners públics no s'hi pot jugar i que la fiscalia té l'obligació d'ésser implacable amb els que en fan un mal ús? Naturalment! Però no cal que ens facin visualitzar el poder de la llei d'una manera tan grollera. Ens sentim envilits. Parlo de mi. Sent quelcom molt semblant a la vergonya.