Com que el panorama ideològic està prou estancat (ja saben, la postmodernitat ha acabat amb les grans polèmiques), l'Ajuntament de Cadis ha reviscolat un debat de trenta anys enrere: el nudisme a les platges. En una nova Ordenança sobre platges publicada al Butlletí Oficial de la Província el 18 de juliol (una data adient, sense dubte), la corporació municipal hi obliga els ciutadans a dur vestit de bany tant dins com fora de l'aigua, i encara no ha quedat clar si això significa el mateix per a homes i dones, és a dir, si la prohibició inclou el top-less (seria discriminatori?). El que és normal a molts llocs de la Costa Brava o de Mallorca no ho és, doncs, al sud de la península, ni normal ni legal, palesant un cop més la diversitat d'usos i costums.
S'han produït, cap a la norma, algunes crítiques. La Federació Espanyola de Naturisme (que a la seva web exposa 205 raons per ser naturista, com si no bastés amb 3 o 4 de bones) ha dit directament que aquesta prohibició és inconstitucional, en aquests dies felices en què qualsevol pot dictaminar ràpidament (bé, amb l'excepció del Tribunal Constitucional) què s'adiu i què no amb la Constitució. També n'hi ha que han fet veure com aquesta prohibició suposa imposar uns criteris morals particulars per a tothom, i evidentment qui ha indicat, i no és broma, que la seguretat jurídica exigeix definir què és exactament el nudisme, i que la norma hauria d'indicar amb precisió quines són les mides mínimes del banyador, cosa complicada perquè això depèn del volum del cos de l'usuari, o fins i tot del tipus de teixit o de la seva posició correcta sobre el cos.
També ha suscitat dubtes que la prohibició sigui formulada evitant la comminació i dient que només es permet la pràctica del nudisme a les zones habilitades: n'hi ha prou que no se n'habiliti cap, per part de l'Ajuntament, perquè el mandat faci efecte. Això sí, en general la gent ha fet cas de la norma, perquè la possibilitat de ser arrestat unes hores per aquest crim i de pagar una multa de 750 euros sempre és convincent per a la gent de bé, que és la que ocupa les platges.
Total, que hem retrocedit trenta anys. Mentre els gaditans esperen que el seu Ajuntament ressusciti interessants normes del passat recent sobre com s'ha d'anar vestit pel carrer o sobre l'obligatorietat de dur capell (només els homes: una altra discriminació?), s'ha anat veient que aquest tipus de normatives s'estenen per diverses ciutats, i que el cas de Cadis no és més que un senyal d'on bufen els vents.
Potser aquestes normes s'estendran els pròxims anys, i potser podran divulgar-se a través d'aquesta xarxa de ciutats constitucionals que l'Ajuntament de Cadis ha engegat, per agermanar els municipis, arreu del món, que han vist néixer constitucions (no s'hi aclareix, de moment, si les constitucions han de ser democràtiques). S'obre un panorama interessant, i en més d'un sentit, al dret constitucional, tradicionalment ensopit: nudisme i Constitució.
