En el lloc en què havien mort els dos guàrdies civils a mans dels terroristes assassins i depravats de la banda terrorista ETA hi havien col·locat un ram de flors, del qual penjava una targeta amb la següent inscripció: ¿per què? I aquesta pot ser la pregunta clau: ¿per què? ¿per què l'assassinat? La lògica d'aquesta gent està emmetzinada pel dogma, tancada a qualsevol riquesa o diversitat vital, intel·lectual o democràtica: ¿què tenen dins el cap aquest plegat d'al·lots lletjos que surten a les fotografies com a sospitosos de la matança? Deuen ser uns pobres ignorants, estúpids, arrogants i tarats, s'ha de ser totes aquestes coses alhora per posar una bomba i matar dos homes joves, perfectament innocents, tot en nom d'una retòrica enverinada de leninisme i de patrioterisme enrevessat i opressiu.

Dins el cap del terrorista hi ha una cortina de fum, un confusionisme abstrús i bàrbar, un relat únic, una mena de trituradora mental que ho confon tot a un mateix balanç: ¿com és possible, en el món en què vivim, en què tenim oportunitat de formar-nos, de matisar, de comprendre, d'argumentar i parlar, professar aquesta mena d'ideologies portades fins al paroxisme més curt de mires, més imbècil i homicida? L'estratègia d'aquest plegat de bandarres és tan elemental com la seva mentalitat: dividir tothom en dos grups tan homogenis com ho és la seva manera de pensar: o ‘els nostres', o ‘ells'. O s'està ‘amb nosaltres', o s'està ‘contra nosaltres'. I els és igual que la realitat sigui complexa, rica, plena de meandres i matisos, d'una ciutadania que es reconeix en diverses nacionalitats o pertinences i que aspira a viure en tranquil·litat, en pau democràtica.

Per l'etarra tan sols hi ha enemics, i dins el sac dels enemics hi ha tant els qui es reconeixen en una pertinença en clau espanyola com els qui aposten per un nacionalisme basc democràtic, moderat i transversal, al qual dediquen tantes crítiques i verí com als altres. És tan patètic que fa feredat, és tan horrorós que encén tots els mecanismes de la ràbia. Per això és també indignant que des del diari El Mundo s'atiïn els gossos amb una retòrica que consona perfectament amb la simplicitat dogmàtica del pensament terrorista: ¿pot ser no és evident que aquest diari -per molta sensibilitat catalanista que tingui- critica tan fermament com qui més la brutalitat assassina d'ETA? ¿Per què enganyar, doncs, per què dividir amb la calúmnia? Voler confondre qualsevol mena de nacionalisme no espanyol amb complicitats o simpaties amb els terroristes bascos és infamant, i només fa que denigrar la intel·ligència de qui s'atreveix a argumentar d'aquesta manera, la qual, com dic, connecta, per la seva primarietat, amb el relat mental que intoxica l'exigu enteniment dels assassins. Siguem tots demòcrates, doncs, és a dir, humanistes, racionalistes, tots junts, a pesar de les nostres divisions, contra el càncer terrorista. Si ens dividim els donem la raó, per molt que aquesta divisió resulti, per alguns, ben rendible.