nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 18°
21°

Portopí i els altres ports (1468)

En aquesta data, els artistes Rafel Moger i Pere Nisart es comprometien a pintar el retaule de Sant Jordi per a l'església de Sant Antoni de Pàdua. En aquesta obra, que representa la ciutat de Palma, és ben visible Portopí, el port natural de la badia, amb les seves quatre torres (de les quals actualment només en conservam dues, la de Peraires i la de Senyals) i uns molls, a més de l'oratori. D'origen probablement romà, puix que així semblen confirmar-ho les troballes arqueològiques, làpides, àncores i àmfores, tingué gran importància durant la dominació islàmica. L'historiador Pere Xamena ens explica que "el port de la ciutat era Porto-Pi, que ja en aquell temps estava defensat per unes torres. Eren freqüents les visites a Mallorca de vaixells de Pisa, Gènova i altres parts d'Itàlia i del sud de França.

Quan el rei En Jaume atacà Mallorca, el cronista Desclot diu que hi havia a l'illa molts de comerciants cristians i que el walí els cridà per a demanar-los consell." Aquest port era probablement més llarg i ample que en els nostres dies i estava defensat per una cadena que en tancava la boca durant la nit, a més de les torres ja esmentades. Les naus que venien de fora de Mallorca hi pagaven drets d'ancoratge i hi havia, també en la mateixa rada, una petita drassana per adobar naus avariades i fer-ne de petites. Durant la primera meitat del segle XIV, eren vaixells de les Balears unes quatre-centes naus i Mallorca era visitada per unes sis-centes. Els altres ports illencs d'una certa activitat eren els de Sóller, Andratx, Portocolom, Alcúdia... que sovint havien d'estar armats amb ginys d'artilleria a causa de les agressions piràtiques, més que freqüents.

Cap a l'any 1802 hi havia en els ports de Mallorca unes cent-setanta naus dedicades al comerç, de les quals només quatre podien fer viatges transatlàntics, però quan, el 1830, França dugué a terme la conquesta d'Alger i els anglesos derrotaren els turcs i els egipcis a Navarino, tres anys abans, la pirateria i el corsarisme de la Mediterrània acabaren i, a partir del 1835, la marina mercant mallorquina reprengué la força perduda segles abans i els ports de les Illes es veren animats per la presència continuada de bergantins, goletes, polacres, corbetes i fragates, a més de les embarcacions tradicionals, com els xabecs i els llaüts. Entre 1810 i 1830 s'allargà l'espigó de la porta marítima de Ciutat per tal de completar el que després seria anomenat el Moll de la Riba, lloc on atracarien els correus. Altres molls que cresqueren en importància durant el segle XIX foren els de Sóller, amb un estol mercantil exportador de taronges i comunicacions regulars al sud de França; el de Felanitx, que durant l'etapa de 1880-1890 exportà grans quantitats de vi; i el d'Andratx, que igualment tenia en marxa navigacions comercials.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.