Guillem és funcionari del Jutjat i un devot dels papers vells. I, per això, un degustador de cal·ligrafies i practicant ocasional de l'escriptura a mà. Quan el sistema informàtic no està al rime de la feina -per una pana elèctrica, un bloqueig, o, simplement, per manca de punts de treball- no s'està de portar la seva afició a les tasques professionals i escriu a mà i amb bolígraf diligències i citacions. Algun cop, fins i tot, ha fet anotacions amb tinta mullada de tinter amb plomí i amb una vella ploma d'indiot que es fabricà a l'estil d'escrivent d'antuvi. És una rara avis que es pot permetre el luxe d'escriure a mà, de tenir el mòbil controlat i d'usar l'ordinador personal,bàsicament, per escoltar música.

De fet, escriure a mà li ha portat algun problema, sobretot amb les citacions judicials. Si els papers oficials escrits a màquina ja tenen regust de vell, els citats troben extravagant i "poc seriós" un paper del jutjat escrit a mà, encara que sia amb lletra clara i cal·ligràfica i tots els segells, firmes i capçaleres pertinents. Fa uns anys, per una pana informàtica, es va haver de deixar un delinqüent en llibertat, cosa que no hauria passat amb funcionaris com Guillem.

A mà encara hi prenen nota alguns periodistes i els estudiants, els apunts. Però passa com això de l'home a la Lluna, que aquests mateixos joves estudiants veuen com a ninots que botegen en un estudi cinematogràfic i quatre tocs de photoshop per recrear una idea, com ells fan a l'ordinador endollat a la xarxa amb mitja dotzena de copiar i enganxar. És aquesta mateixa jovenalla que porta de capoll legisladors i polítics, pares i docents, i als adults en general, quan veuen, com és el cas de sa Pobla l'altre cap de setmana, que es comporten com incívics indiots, encara que ja no se'ls tregui ploma per discretament escriure encisats de les coses de la vida, quan el sistema falla.