És d'allò més normal que dimarts passat IB3 programàs en hora de màxima audiència una entrevista amb el president Francesc Antich, ja que hi havia una novetat política de gran embalum que convenia explicar a la gent. De fet, a aquesta novetat, el nou finançament, va destinar la televisió del govern tota una tanda. I val a dir que el president va fer un esforç per arraconar el llenguatge tècnic i les complexitats de l'assumpte -ara tot és complex-, per adoptar-ne un altre de ben planer i segurament entenedor.
Fins i tot el seu posat ajudava a acostar-se al teleespectador, era el posat d'un home fatigat, però satisfet, després de jornades intenses de feina. La veritat és que se'n va sortir bé, manejant l'eina que millor domina, que és el moviment en proximitat. Com que les notícies, a més, eren bones -o no tan dolentes, segons es miri-, la funció va resultar mengívola, comptant amb la fluida complicitat de l'entrevistadora, Elena Serra, perfecta en el seu paper. L'endemà, o sia ahir, reaparegué el president Francesc Antich en la signatura, a Madrid, d'una sonora transferència de doblers de l'Estat destinada a la finca de Planisi, a Banyalbufar.
Des de feia una setmana, el president Antich només es movia, almenys públicament, en paratges de vistes alegres i expectatives positives, en part perquè ha sabut associar-se mediàticament als projectes governamentals amb més contingut social i mediambiental, impulsats per conselleries que no estan en mans del PSOE: per mostrar així la cohesió del govern? Si aquesta era la intenció, un doble encert que se li anota. Com un general romà que, de retorn d'una campanya victoriosa, es retira a les seves finques remoroses de fonts, ara el president pot agafar vacances amb la consciència tranquil·la i el pols ben compassat, ja que deixa en el panorama una atmosfera propícia a això que altre temps en deien bones vibracions.
Agradi o no agradi al PP o a qui sigui, el final de curs polític d'Antich és el més dolç que hagi viscut cap president en la història de la nostra comunitat. Fins i tot s'ha escampat una tènue sensació que la crisi s'amortirà en raó del concepte de país que ha dissenyat aquest govern, basat en la creació d'una nova cultura econòmica en vistes al repartiment de la riquesa, desterrant, per tant, l'economia especulativa que havia devastat la comunitat durant el govern presidit per Jaume Matas. La cosa ha sortit rodona, sense que IB3 hagi hagut de violentar excessivament el codi de pràctiques tolerades pel costum en els mitjans governamentals.
No obstant això, podria semblar no gaire ètic oferir a Francesc Antich un escenari informatiu tan obsequiós per al seu lluïment quan, en més de dos anys, els mitjans públics no l'han convidat -o no l'han convençut- a debatre pluralment sobre qüestions, algunes d'extremament greus, que no duen incorporades ni or, ni encens, ni mirra.
