nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
13°

Dèficit i mitjana

Durant molts d'anys a les Illes Balears hem parlat i analitzat el tema del finançament autonòmic. Aquest és un tema clau ja que és la principal via de descapitalització del país. Des d'aquest punt de vista a ningú pot estranyar que no me conformi amb quatre titulars i que consideri que la reforma del model necessita reflexió i necessitar ser porgada exhaustivament. A una passada columna de fa un parell de setmanes ja vaig llançar algunes opinions al respecte. Ara, hi vull tornar focalitzant la meva atenció en dos temes importants: dèficit i mitjana.

La reforma del sistema de finançament suposa una millora per a les arques de les nostres institucions d'autogovern? La resposta a aquesta pregunta és afirmativa, ara bé, acte seguit, jo crec que ens hem de fer una altra pregunta: aquesta reforma del sistema de finançament acaba amb el drenatge econòmic/fiscal, l'anomenat espoli fiscal, que pateixen les Balears des de fa molts d'anys? La meva resposta és rotunda: no. Estam centrant el focus en les engrunes. Quin és el principal problema de fons? Pens que el problema de fons és que les Balears aporten a l'estat sense retorn fons que aproximadament representen el 14% del nostre PIB, és a dir, uns 3.200 milions d'euros.

El problema és que amb la millora de finançament aquest percentatge es pot reduir un o dos punts, és a dir, estarem parlant en el millor dels casos pels grans defensors de la solidaritat i altres maniobres de distracció d'un drenatge d'un 12% del PIB. A Alemanya, estat federal modern i eficaç, el seu Tribunal Constitucional ha considerat inacceptable contribucions pels estats federats superiors al 4% del PIB regional ja que es posa en risc el propi creixement econòmic i el propi benestar social. Partint d'aquesta dada, o si volem partint de la comparació amb les anomenades comunitats forals (Euskadi i Navarra), és evident que el dèficit fiscal que any rere any continuarem patint tot i la millora del sistema és bestial i d'enormes proporcions.

I això no s'ha de confondre amb el dèficit històric que és una altra història: tots els doblers que hem perdut com a conseqüència d'un sistema radicalment injust amb relació als nostres interessos. Aquesta del dèficit no històric, sinó el que es tornarà a produir any rere any és la qüestió fonamental que no queda resolta amb la reforma del model. Des del 1999 fins a dia d'avui les Balears han perdut quatre posicions en el ranquing de prosperitat de les comunitats i aquesta pèrdua de posicions està relacionada amb aquest drenatge fiscal que ara s'atenuarà lleugerament. Qui no vulgui veure que això està minvant la nostra competitivitat i la nostra capacitat inversora és que ha optat per tancar els ulls.

El tema de la mitjana és un tema més anecdòtic si es vol, però que no em deixa de causar estupefacció. Si un escolta el que diu cada comunitat autònoma respecte a la reforma, podrà comprovar que tothom o està per sobre de la mitjana o està a la mitjana del finançament. Això, per jo, és un misteri indesxifrable. El mag Zapatero sembla, en opinió d'una persona de lletres, que ha aconseguit la quadratura del cercle, un nou paradigma matemàtic, hi ha mitjana i ningú no es troba per sota, magnífic.

El que passa és que un té la sensació que al final n'hi haurà que estaran per sota la mitjana, i és quan un es posa a tremolar perquè a algú no se li ha explicat tota la veritat o a algú se li ha pres el pèl. No voldria espenyar la festa a tots els que tiren coets per la bonanova de la reforma i pels seus efectes benèfics, el que passa és em donen moltes més garanties els 500 milions o la flexibilitat del sistema atesa la seva possible actualització anual que està a una evanescent i boirosa mitjana, que ja veurem com acaba.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.