Ens acostumam, tal vegada amb massa facilitat, a les notícies dolentes. Que l'amant estimi la seva companya no interessa a ningú, però si l'amant ha clavat a la dona una mortal ganivetada al pit nu, per comptes d'acariciar-lo, tendrà titulars. Les notícies negatives sobre urbanisme, desastres administratius i constructius, darrerament, han colpejat tant i tant la societat malloquina que ara una notícia positiva sobre urbanisme, premi anual a sa Pobla, no desvetla cap tipus d'interès general. És una llàstima. És així però no hauria de ser-ho. És un pecat sobre un altre pecat. El paradís, i no l'infern, és ple de pecats.
L'any 1954, quan l'urbanisme, a Mallorca, encara era una ciència i un art, quan la seva realització tècnica s'enllaçava amb la sociologia i bevia de la bellesa i del seny mediterranis, l'Ajuntament de sa Pobla va crear el Premi Anual d'Urbanisme, per estimular la construcció de façanes arquitectònicament estètiques i en harmonia amb l'entorn. Moltes cases, a les poblacions rurals, aleshores, encara servaven una dignitat avial, una tipologia mallorquina prou famosa. Monumental.
El passat dia 26, diumenge, es va concedir, com cada any, a sa Pobla, el Premi Anual d'Urbanisme. Almanco, i així ho vull creure, hi ha persones que, com jo, prefereixen acariciar el pit nu que no destrossar-lo. Perdem seny, sensualitat i espiritualitat per poder viure plàcidament dins l'entorn urbanístic.
