nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
13°

Jaume Matas, l'incorrupte

L'exdirector general d'Ordenació del Territori l'han condemnat altre pic, i ja en van tres. Ara li han posat una multa per haver assessorat una promotora contra el Govern del Partit Popular del qual formava part. En un país on s'aplicàs la més dura de les lleis coràniques, a Jaume Massot ja no li quedarien extremitats per tallar-li. I de Rodrigo de Santos, esnifador de l'església del kiko del cavall fornicador, què en quedaria? O de la sembradora de Cola-Cao enriquit, Isabel Hidalgo? O del rei dels plusos a compte de Bitel i la butxaqueta dels contribuents, Damià Vidal? I de n'Hidalgo del poni andratxí?...

Al ritme que van les troballes de corrupció en aquesta terra, les botigues de pròtesis serien plenes de populars comprant extremitats de plàstic. En Rafael Parera darrere el mostrador, movent-se amb dificultat per mor d'haver passat per les mateixes condemnes, despatxaria el material.

Llavors, tots plegats, van arrossegant-se per Palma fins a arribar a l'estació del metro inundada per metre i escaig d'aigua. El seu líder els ha convocats a una reunió misteriosa en el que sembla el seu retorn de l'exili barcelomericà. Matas apareix de cop, com sorgit del no-res, raqueta de pàdel en mà. Només du uns colçons blancs Calvin Kline que permeten comprovar amb claredat que al seu cos no li falta res del que venia de fàbrica. Llavors comença a caminar sense banyar-se ni les plantes dels peus.

Mancos i coixos canvien tot d'una les cares de ràbia per astorament i incredulitat. "Camina per damunt s'aigo! Com ho fa? Com és que ell encara conserva ses dues cames i es dos braços?" "És un sant!". "Com Sant Gabriel del Túnel!". En Rodrigo es tira de genolls mentre, amb llàgrimes als ulls, crida "Milagro!". Però en caure se li desmunten les dues pròtesis i s'enfonsa dins l'aigua. En intentar sortir-ne, també se li desmunten els braços. El venedor de falsedats ortopèdiques, Rafael Parera, mira al sostre, com si la cosa no anàs amb ell. Ningú no mou un dit, entre d'altres coses perquè la majoria no en tenen. "Salva'l!".

"Treu-lo de l'aigua, Sant Jaume!", criden els lisiats. Llavors, abaixant lleument el cap, James els mira i, amb una veu tan suau que permet sentir les bombolletes d'en Santos agonitzant, proclama: "En veritat vos dic que ho faré, teniu fe", es gira, comença a caminar i tots poden veure el gran tatuatge que orna s'espatlla: dues ales d'àngel amb un lema al centre que diu "I love Pumpido". Del no-res apareix un ascensor, com el del Palma Arena, tot decorat amb barres i estrelles.

En Matas hi puja i surt disparat per damunt les vies inundades a la velocitat d'un coet. En aquell mateix instant, arriben policies i bombers. El grup de discapacitats populars és detingut per no haver assistit Rodrigo de Santos que, enmig de la confusió, ha mort ofegat. I ara, què els tallaran si els condemnen? Josep Juan Cardona s'acarona amb tristesa les orelles talment ho faria un cabró o un gilipolles.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Per la canonització de James!, fa mes de 13 anys
I una altra coseta: Què troba en Santsimiracles si li posam NEOrealisme històric en honor als neoliberals i neocons?
Valoració:4menosmas
Per Per la canonització de James!, fa mes de 13 anys
Qui s'anima a fer una pel·lícula amb aquest guió excel·lent? Buñuel quedaria superat! Potser que el missatge sigui massa obvi, però la riallada que m'ha fet fer ho compensa tot. Gràcies, Miquel Piris.
Valoració:7menosmas
Per Sants i miracles, fa mes de 13 anys
Aquest escrit se´l pot classificar dins el realisme històric.
Valoració:8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente